Som al Japó de després de la Segona Guerra Mundial i assistim al darrer moment d’una família que ho perd tot. El seu poder material queda reduït al no-res. Coneixem Kazuko, una dona de trenta anys que troba forces per continuar després d’aquest gran daltabaix.
Quan l’editor anota les dades biogràfiques d’Osamu Dazai ens diu que va estudiar literatura francesa a la Universitat de Tòquio. Tot i que ell es vantava de no haver assistit mai a cap classe, tenim a les mans una novel·la en què la literatura hi és present. Kazuko, la narradora, ens fa saber el gir que ha fet la seva vida després de la lectura de D.H. Lawrence. A partir de la decadència que pateix la família durant una conversa amb un artista ric i vell que li ofereix matrimoni, Kazuko ofèn el pretendent tot citant Lopajin de l’‘Hort dels cirerers’. Quan escriu a l’home de qui voldria ser amant s’adreça a M.C. (“mi Chéjov”) i, tot parlant amb una amiga, aquesta li fa un retret, li recorda un personatge clàssic de la literatura japonesa:
… “Eres igual que la muchacha del Diario de Sarashina, es imposible hablar contigo…”
Quan s’acomiaden, després que Kazuko li torni un llibre de Lenin que no ha llegit, ho fan citant uns versos de Lord Byron.
La mare, la darrera aristòcrata d’una nissaga molt antiga, és una dona que té una tendència natural a harmonitzar el seu entorn, llegeix clàssics: Victor Hugo, Dumas pare i fill, Musset i Daudet. La pau que irradia aquesta dona fins al seu darrer alè ho impregna tot; manté perfectament la seva dignitat fins i tot amb un cert bon humor davant la desfeta material que li toca viure, la mateixa força d’esperit que mostra quan pren consciència de la decadència física que se li fa palesa cada dia amb més força.
El fill, al contrari, es precipita per una espiral de dolor que res no pot aturar i que el porta a anar morint lentament: …”Es mejor que muera. No estoy capacitado para vivir…” (pàg. 135).
Kafuko troba en la literatura motius per seguir un camí; no perd les forces, lluita –no sempre amb encert–, sap tenir cura de la mare, és eficient en allò domèstic, vol ser mare i també utilitza la literatura per argumentar aquest desig:
… “En una carta a su esposa, Chéjov escribió: “Quiero que tengas un hijo, quiero que des a luz a un hijo nuestro”. Soy lo que Nietzsche describió en uno de sus ensayos: “la mujer que quiere tener un hijo”... (pàg. 76).
Per a Kazuko s’inicia un nou període, una existència en “llibertat”. Ens demanem quins autors l’acompanyaran a partir del moment que ens n’acomiadem.
FITXA DEL LLIBRE
‘El declive’
Osamu Dazai
Traducció de Marina Borràs
Sejalín Editores
148 pàg.
16,50 €
