En defensa dels serveis públics

Una de les coses que ja ha deixat demostrada la crisi del coronavirus és la necessitat que la societat té dels serveis públics. En el dia a dia, però sobretot en una situació d’excepcionalitat, tenir un sistema públic ben estructurat, ben dotat fins allà on sigui possible i, allò més important, amb l’únic objectiu de donar servei a la societat sense haver de contraposar-hi els interessos lucratius, resulta essencial a l’hora de donar resposta a la quotidianitat i també a l’eventualitat. Aquests mesos del covid-19 n’han estat una prova de foc. És sobretot el sistema de salut pública, el personal sanitari en primer lloc, però també els recursos i les infraestructures amb els seus usos, el que ha afrontat i tirat endavant el problema de salut que patim.

Però no podem pensar només en l’àmbit de la salut, sinó que també cal valorar tots aquells equipaments i personal destinats a tenir cura de les persones que, per edat, per situació econòmica, per discapacitat, per solitud, per ser víctimes de violència masclista o per molts altres motius estan en una situació d’especial vulnerabilitat. A tots aquests col·lectius, el sistema públic és el que els ofereix més garanties de benestar.

Avui, però, ens fixam especialment en les persones grans i, en concret, en les residències en les quals viuen molts dels nostres majors. El covid-19, que ataca sobretot les persones de salut més fràgil, ha entrat amb força a les residències. L’OMS ha certificat que la meitat de morts a Europa per la pandèmia s’han produït a les residències. I posats en el context de les Balears, es demostra, però, que no ha atacat en totes en la mateixa mesura ni amb tan dramàtiques conseqüències. Que el 85% dels morts per coronavirus a les residències de gent gran de les Illes fossin usuaris de centres privats o concertats, quan gestionen un 60% de les places, és una dada prou significativa. És una dada que, en tot cas, ens fa pensar en la diferència dels recursos, de la qualificació del seu personal i les condicions laborals d’aquest, de la capacitat de mobilitzar mitjans, de les seves ràtios o de la inversió que es fa per cada plaça. En la immensa majoria dels casos, el sistema públic ofereix més garanties.

La crisi del coronavirus obliga a repensar de dalt a baix tot el sistema d’atenció a la gent gran. I la passa que s’ha fet en plena crisi de posar les residències privades sota el control de Salut s’haurà de mantenir en el futur. Però també obliga a enfortir cada pic més el sistema de serveis públics i deixar enrere la tendència privatitzadora que certes formacions polítiques sempre han potenciat.