Fa un parell d’anys, l’Agència de Residus de Catalunya va llançar una campanya, tan popular com polèmica, per fomentar el reciclatge d’envasos. Un anunci amb una cançó enganxosa que es podia veure als canals catalans de televisió i que, per tant, també va arribar a Andorra, generant la mateixa confusió. Una pregunta que més aviat semblava la paròdia del clàssic dilema filosòfic: “envàs, on vas?”. I llavors, per complicar-ho una mica més, condicionava la nostra acció davant les deixalles a l’essència –funcional– del residu: “encara que siguis de plàstic, si no ets envàs, al groc no hi aniràs”. Per contra, tal com resava i sobretot cantava l’anunci, tot el que siguin envasos, de plàstic, de metall o de qualsevol altre material, sí que s’haurien de dipositar al contenidor groc.
La campanya possiblement pretenia reduir la quantitat d’impropis al contenidor groc, un problema que encareix la gestió dels residus, alhora que recordava que hi ha determinats residus que s’han de portar, no al contenidor, sinó a la deixalleria. Però seria difícil valorar si va assolir els objectius que s’havia fixat. Reciclatge més acurat o confusió i, per consegüent, menys reciclatge? De veus crítiques n’hi va haver força, sobretot des de l’ecologisme.
És innegable que no ho acabem de fer bé, això de reciclar. L’altre dia, als contenidors que tinc més a prop de casa, em vaig trobar un pal d’escombra al contenidor blau del paper i el cartró, i tot d’ampolles de plàstic al contenidor verd del vidre. Una cosa és no reciclar, l’altra és reciclar malament... per incivisme, desconeixement o dificultats per fer-ho bé?
Són tres fronts diferents sobre els quals s’hauria d’actuar, potser separadament. Perquè no és el mateix aquell que no recicla o utilitza malament els contenidors perquè no està prou conscienciat, que el que no sap com es fa, o aquell que es cansa de destriar d’un mateix envàs els diferents materials –un dia de Reis, intenteu reciclar les caixes on van les nines, que barregen cartró i plàstics de tota mida i consistència...
Que això porta a l’arrel del problema: la generació de residus. Encara recordo l’època en què la majoria de les campanyes de sensibilització parlaven de les tres erres: reduir (la quantitat de residus que generem), reutilitzar (minimitzant els productes d’un sol ús) i, finalment, reciclar. Això sí, si reciclem, i torno a l’inici de l’article, intentem-ho fer bé. Cada deixalla al contenidor que li pertoqui.
