Com fer que un del Barça es faci del Madrid, o a l’inrevés

El millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes, el partit s’ha de jugar

La cantarella dels mitjans de Madrid i Barcelona fa anys que ens boteix el cap amb els estira i arronsa del procés. Que si xoc de trens, que si conflicte institucional, amenaces i tribunals amunt i avall, que si desobediència, que si trencament unilateral, que si legalitat envers legitimitat, que si suspensió de l’autonomia, que si Guàrdia Civil... Milers de titulars en premsa i d’hores de debats radiofònics i televisats no han servit per altra cosa que per entretenir i esverar la parròquia d’un i altre bàndol. Tots dos estan exhaustes per mirar de convèncer-se recíprocament, malbaratant esforços i desatenent als qui no els agrada el futbol.

Igual que els passa als editors del Marca i de l’Sport, o de l’As i el Mundo Deportivo, posar-se d’acord si és millor Cristiano Ronaldo o Messi és complicat, per no dir impossible. Igual que ho és, de quimèric, convèncer a un culer perquè és faci del Madrid o, a l’inrevés, seduir un merengue perquè es faci del Barça. Es tracta de sentiments, evident, però sense oblidar que n’hi ha molts a qui el futbol els la porta fluixa.

Dins el rebombori que viuen els veïns del sud, la solució passa per la voluntat política. Siguin quines siguin les raons d’uns i altres –econòmiques, ideològiques, històriques, culturals, lingüístiques, etc.– quan es tracta de sentiments, de passió, gens s’avança si no hi ha diàleg, si no es parla. I el millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes. Igual que ho fan Barça i Madrid sobre la gespa, el partit s’ha de jugar. Sense perdre de vista que a molts no els agrada el futbol però que amb una mica de sensatesa simpatitzaran per l’equip, o l’opció, que més els sedueixi.