Aquesta vegada sí que el derbi entre el Mallorca i l’Atlètic Balears ha complert les expectatives, no com el de la primera volta que disputaren a Son Malferit. El d’ahir a Son Moix va cobrir tots els 'requisits', si és que els podem qualificar així. Bona entrada, de fet, la millor de la temporada; gran ambient entre les dues aficions, emoció, gols, targetes, un poc de joc subterrani i victòria dels locals per la mínima. Possiblement ens hàgim oblidat del joc, del futbol, però això és la Segona B i els jugadors són els que són. De tota manera, a banda de la primera part, que va ser molt avorrida, podem rescatar moments de la segona, en què es produïren quatre dels cinc gols anotats. En aquest escenari i amb un 0 a 1 en contra, el Mallorca va haver de reaccionar, va saber empatar aviat el gol sorprenent de Biel Guasp i va capgirar el resultat dues vegades. El que és cert, però, és que l’Atlètic Balears no es va rendir en cap moment. Després d’haver encaixat dos gols en prop de deu minuts, va empatar a dos a la sortida d’un còrner i va tenir una altra oportunitat de marcar quan quedaven pocs minuts per al final, gràcies al llançament d’una falta que Quique envià fora. Semblava que el camp era massa gros per a l’equip de Melgarejo. Els blanc-i-blaus no pogueren anul·lar el tàndem format per Sevilla i Aridai. L’andalús sempre va controlar el joc al centre del camp i, a més a més, va marcar un bon gol. Salva Sevilla va imposar el ritme necessari perquè el joc fos més fluid. Quant al canari, hem de reconèixer que no podia debutar millor: un gol i una assistència. Aridai va proporcionar el punt de qualitat tècnica que requeria el joc ofensiu mallorquinista feia moltes setmanes: va marcar el gol de l’empat momentani (1-1), va arrencar la jugada del 2 a 1 i va posar una pilota magnífica al cap d’Álex López, que va fer el que seria el 3 a 2 definitiu. El marcador, merescut, però ajustat, dona fe que el resultat no va ser clar fins que no acabà el partit. L’únic detall negatiu del derbi és la lesió de Francesc Fullana. El mallorquí, peça clau al centre del camp de l’Atlètic Balears, va haver d’abandonar el terreny de joc sense poder caminar.
