I després dels CDI? Europa

He de confessar que els que estem en el front de batalla juguem amb avantatge davant d'aquells que només teoritzen i estan lluny, molt lluny de la realitat que viu el nostre país i la seva noble i necessària aspiració de desplegar els mecanismes que facin possible la diversificació de la seva economia i posicionar-se competitivament en el context internacional.

Aquests darrers dies hem assistit a l’escenificació de la signatura del conveni per evitar la doble imposició amb Espanya, esdeveniment cabdal per donar sentit al nou model econòmic i fiscal implementat i perquè les nostres empreses i professionals puguin competir en el país veí sense ser fiscalment discriminades.

Resulta curiós, però, que com ha passat darrerament, tant la premsa com els demagogs tradicionals s’han afanyat a escriure sobre els defectes del conveni i no sobre els molts avantatges que suposarà per a Andorra. Uns perquè suposo que ven molt més el sensacionalisme alarmant i uns altres perquè es resisteixen al canvi amb excuses i crítiques no fonamentades i malintencionades, però cap ha sabut explicar que mercès a aquest conveni i als molts altres que s’han de subscriure en els propers anys, la jurisdicció andorrana serà prou competitiva com per captar l’atenció de petits i grans grups d’interès econòmic internacionals i alhora per fer que els empresaris i professionals andorrans puguin estendre llur radi d’actuació arreu.

Però atenció, ara que el camí dels convenis per evitar la doble imposició i de l'intercanvi d’informació fiscal està clarament definit, em toca afirmar que amb això no n’hi ha prou. Deixant de banda per un instant la tan reclamada estratègia per donar a conèixer Andorra al món, sobre la que ja m’he pronunciat sobradament en articles anteriors, voldria ara començar a destacar la importància que per a Andorra tindrà la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

De nou em toca diferenciar entre la teoria i la pràctica, doncs hem definit un nou model econòmic, fins i tot una estratègia a través dels tres clústers que impulsa Actua, però perquè tant el marc legal com aquesta estratègia de diversificació econòmica tinguin èxit cal quelcom més.

Tot i que el procés de negociació amb la Unió Europea serà llarg i complex per la varietat d’interessos en joc, hi ha fets incontestables que han de generar indubtablement consens siguis del sector o de la ideologia que siguis. Posaré com a exemple el cas de l’oportunitat que pot suposar per als nostres joves concórrer al mercat laboral europeu, ara per ara ple de dificultats. Però encara hi ha un exemple més evident que té transcendència estratègica per al nostre país.

Està molt clar que el sector de la formació i l’educació a tots els nivells té una vessant en clau interna molt important per a la nostra població autòctona, però també té una importància estratègica com a pol d’atracció d’estudiants procedents de l’estranger.

Des d’un punt de vista pràctic he de dir que la majoria de noves famílies procedents de l’estranger candidates a residir al nostre país, sigui per la modalitat no lucrativa com per l’activa, professional o empresarial, el primer que pregunten és si disposem a Andorra d’una escola internacional que vehiculi l'educació en anglès. La resposta la sabem tots i jo afegeixo que aquesta circumstància comporta que la majoria d’aquestes famílies amb fills descartin Andorra com a lloc de residència.

Imaginem com en seria de competitiva Andorra si pogués cobrir aquesta mancança? Volem atreure inversors, residents qualificats, etc..... però a nivell pràctic ens manquen requisits essencials per ser prou atractius. Això mereix una reflexió, no?

A nivell universitari igualment tampoc estem en condicions d’oferir tot allò que la ciutadania present i futura pot reclamar. A aquest nivell, però, encara s’hi afegeix un factor més important: el valor estratègic que suposaria poder atreure primer universitats internacionals, i segon, estudiants estrangers que en valoressin decisivament l’oferta educativa. Per això, però, cal que els títols que expedeixin aquestes universitats a través del Govern d’Andorra siguin reconeguts arreu i molt particularment en l’àmbit natural i més proper per a aquests estudiants, la Unió Europea. Això de moment no passa, però pot resoldre’s amb l’acord d’associació amb la UE.

Imaginem una universitat estrangera de prestigi, capaç d’atreure mil estudiants, la majoria dels quals vindrien a residir al país i que alhora rebrien les visites periòdiques de llurs famílies. Imaginem-nos les sinergies que això generaria en clau interna al nostre país!

Ara bé, l’estudiant que vindrà per exemple d’Itàlia a estudiar una carrera universitària a Andorra ha de ser capaç, després, de poder exercir una professió al seu país o a qualsevol altre estat membre de la UE. Doncs això avui no és possible en molts casos, i ho hem de resoldre també, i l’acord d’associació ho resoldrà.

En conclusió doncs, si bé és primordial que el futur acord d’associació amb la UE respecti de forma clara les especificitats del nostre petit país, no és menys important tot allò que pot aportar i que pot ser extraordinàriament transcendent per a la nostra ciutadania i per a la nostra economia.