OPINIÓ

Cada dia és històric?

ÀLEX VOLNEY
ÀLEX VOLNEY

Vull deixar de banda totes les anècdotes possibles i impossibles, probables i improbables i anar al pur fons de la qüestió. El 8 de Març hi vam ser i comprovar com aquelles que pagaven un quaranta per cent menys de sou a la dona que a l'home també saben aguantar una pancarta. Molt bé. Això és exactament aquest País: un conjunt considerable de persones dretes i condretes barrejat amb un no menys considerable conjunt de persones a qui tant els és el franquisme ahir com miraculosament canviar el verd pel blau, això sí, sense dur a terme cap canvi profund i conservant sociològicament en els fets i, fins i tot, en el tarannà un feixisme de vell encuny aclaparadorament resistent i mimetitzat en una postmodernitat política que com vaticinà el savi Bauman, més que líquida, convergeix en un terreny llotós on qualsevol és benvingut, mentre boti, boti, boti... Havia estat un extraordinari esforç de generacions arribar a algunes quotes de democràcia en un context on els perdedors i les seves famílies (és a dir, nosaltres) havíem arribat al triomf moral davant els vencedors. Avui assistim a una cadena d'esdeveniments que no només despretigien aquest costat de la trinxera, molts cops fan avergonyir. En aquesta mateixa línia, la intervenció del nostre batle, el Sr. Noguera, dintre de la correcció i la seriositat que li és coneguda, tingué el seu minutet de glòria i estupefacció, en comparar-se a Darder i advertir que a ell també el detindrien i l'afusellarien. Aquelles i aquells que som descendents de les víctimes enterrades aquí o a la Catalunya Nord, molts cops ens demanam en quin punt ens trobam. On eren aquests personatges fa deu anys, sense anar més lluny, quan érem quatre moixos i volíem, entre d'altres coses, arribar a restablir l'honor de les víctimes de forma transversal i, fins i tot, comptant tant com fos possible amb tota una societat en vies de guarir una ferida amb molt mal aspecte. Vam comprovar, al cementiri, que la campanya ha començat.

Dia 8 de Març, que ja ho crec que és històric i importantíssim, moltes i molts pugen al carro quan convé i quan la convocatòria d'eleccions plana com una milana sobre el rostoll. Tants de sacrificis i concessions per avui barrejar-ho tot sense cap ordre i sense traçar un sol full de ruta, ni que sigui el de la dignitat. Basta agafin algun antic full de 'Mujeres Libres' de fa quasi un segle i potser el sentit del ridícul es mostri. En aquest país cada cop estam més avesats a inventar el pa amb oli. Quan uns ja tornen altres venen. Tenguin un mínim de respecte per les víctimes de la guerra incivil. Facin el favor de no mercadejar. Després, sol passar que quan vostès fan ull, els que venen no ho veuen com a seu i retiren tota quanta partida hi ha per a seguir treballant les fosses i els morts a les voreres dels camins. Facin el favor de no jugar amb això. La recuperació dels morts, dels assassinats a les voreres de camins, en principi és un deure humanitari, després cadascú ho vegi. De l'electoralisme del 8 de Març i de la manca de coherència d'algunes lidereses de partits amb responsabilitat de govern en faran sopes. D'aquesta qüestió em quedo amb Stephen Hawking quan li demanaren “què és el que més l'intriga de l'Univers?”. Contestà lentíssimament, així com les circumstàncies personals li ho permetien, però contundent: “Les dones!”.