AMB ÈMFASI

'Cada día es un ladrón', de Teju Cole

Un jove metge torna al seu país després d’una absència de quinze anys i el que troba el confon i l’entristeix, la globalització també ha arribat a Nigèria de manera sobtada. Els canvis sempre són sobtats, el ritme del nostre organisme per pair no coincideix amb el que dicten normes “d’evolució” que són un enigma per a quasi tothom, això fa que convisquin actituds ancestrals amb un domini de les noves tecnologies que porta els usuaris a tenir la sensació que estan progressant al ritme que ho fa el món.

Hi ha moments de felicitat:

“La plenitud de un niño es la cosa más frágil y poderosa del mundo. La confianza de un niño es la cosa más maravillosa del mundo” (pàg. 33).

I presidint la vida de tothom la corrupció portada a uns nivells impensables, aquest malviure comença a Nova York, la ciutat que acull el nostre personatge, quan s’ha d'adreçar a les oficines del consolat a fer les gestions prèvies del viatge. El que troba allà és terrible, no es pot deduir el valor de res, l’engany i la picaresca són una constant sense precedents.

La violència és sempre present a la vida quotidiana, amb la delinqüència s’ha d’aprendre a conviure, robatoris organitzats de manera grollera que no es pot fer res per erradicar.

Els empleats dels bancs són uns treballadors privilegiats, és normal a un país a on el desgavell de l’economia és tan gran. Els bancs han de ‘funcionar’, els hospitals no cal, el sistema ignora els metges.

El ‘progres’:

“Los edificios y las calles de la capital dan la idea de una sociedad ordenada, la realidad es opuesta. Los hechos más corrientes se explican por causas sobrenaturals” (pàg. 122).

Mor un home als 106 anys i es diu que li han fet màgia negra... O quan el nostre protagonista es posa malalt i ell com a metge sap valorar el símptomes, un amic li demana que no pronunciï les paraules perquè verbalitzar-les el durà a la malaltia; això, ho diu un jove advocat.

Al final des del seu apartament de Nova York, ens permet compartir el darrer record. Visualitza des de l’avió un immens taller a on es construeixen taüts. Per als rituals de la mort no ha arribat la globalització, els vells són acomiadats amb una festa, els joves amb un dolor íntim i profund.

Teju Cole, nigerià, nascut l’any 1975, per als que no el coneixíem ha esdevingut algú molt important, descriu un món que ens és molt llunyà, tot i que costa pensar que res sigui llunyà.  Una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE

'Cada día es un ladrón'

Teju Cole

Traducció de Marcelo Cohen

Editorial El Acantilado

142 pàg.

16 €