El dia de la mare

Pensava en el meu interior que per reconèixer-li a la meva mare tot el que em donava en el dia a dia i la contribució que la seva maternitat feia al meu creixement personal, la millor manera d'expressar-li la meva gratitud era en el dia a dia i en la convivència mare-fill

En la recerca de lectures d'articles d'opinió ensopego amb la de la periodista Berta Florés, col·laboradora del digital de cultura Núvol.com, parlant sobre la celebració del dia de la mare. El seu article em condueix posteriorment al seu bloc ' La vida és una broma' que l'he trobat certament interessant perquè ens aporta una mirada clara sobre el concepte de feminitat i les desigualtats per raó de gènere, a més d'explicar-nos la seva visió sobre les relacions entre persones en un món tan connectat com el que avui vivim.

Però retorno a l'inici de l'article i el que l'ha motivat: l'opinió de Berta Florés sobre aquesta festivitat del dia de la mare, com és realment i com a ella li agradaria que fos. Jo no tinc res en contra d'aquesta mena de celebració, però ja avanço que a casa de petit mai l'havíem celebrat. Personalment la trobava impostada i imposada per unes conductes de consumisme que ens arribaven a través del màrqueting. De fet, pensava en el meu interior que per reconèixer-li a la meva mare tot el que em donava en el dia a dia i la contribució que la seva maternitat feia al meu creixement personal, la millor manera d'expressar-li la meva gratitud era en el dia a dia i en la convivència mare-fill. No calia anar a la botiga a comprar res, i menys quan per vergonya aliena, i per vergonya de la humanitat sencera, els grans magatzems i botigues de regal associen el dia de la mare a l'esclavatge domèstic i sense cap tipus de rubor t'aconsellen regalar-li estris de neteja o de cuina. La meva mare, des que es va casar, va deixar la feina i es va dedicar a tenir cura de la casa, dels avis, del marit i dels fills... vaja tota una mestressa de casa de l'època, només faltava que li regaléssim un aspirador o una olla... ens l'hagués fotut pel cap i amb raó.

Haig de reconèixer que amb el pas dels anys les conductes canvien, bàsicament perquè un es va adaptant a les diferents convivències familiars que pot tenir al llarg de la seva vida, com ha estat el meu cas. I tot i continuar considerant que el dia de la mare és una celebració impostada, perquè res té a veure amb els seus orígens, i imposada, perquè tot i l'origen grec de les primeres celebracions ens ha arribat als nostres dies a través de la mercantilització nord-americana, a casa aquell dia mirem de posar en valor la figura de la mare. No és una celebració pròpiament dita, però sí que aprofitant la jornada amb els fills procurem donar-li un sentit: el regal és el de menys, perquè potser sí que un any és un obsequi de botiga, però el següent molt probablement serà alguna manualitat feta a casa.

Doncs en aquest aprofitar la jornada amb els fills per procurar donar-li un sentit a la celebració és on hi encabeixo l'article de la Berta Florés, de qui li manllevo la darrera frase: "El Dia de la Mare, estaria molt bé, la veritat, si a la dona se la tractés, sempre, com una persona que té dret a viure dignament i amb llibertat".