primer es va parlar de boom turístic, després de balearització i recentment de turismofòbia. L’explosió turística a les Balears va desencadenar la construcció descontrolada en el litoral mallorquí i va deixar llagues insalvables a les costes d’Andratx, Calvià, Palma, Llucmajor... Més tard, aquesta plaga es va escampar arreu i va arribar a foravila i a la serra de Tramuntana. La Llei Natural d’Especial Protecció (LEN) protegia a Mallorca fins un 33% de la urbanització, però no va aturar l’edificació aïllada. Allò més nefast va ser deixar el control urbanístic en mans de les administracions locals. Ningú és prou valent per esbucar la casa del veí. Bé, aquesta afirmació no és del tot certa, hi va haver alguna excepció, i en alguns casos varen voler que fossin exemplars, com quan es va ordenar i publicitar l’enderrocament d’una part de la casa il·legal de Pilar de Borbón. Ni el primer Pacte de Progrés ni el segon es varen atrevir a donar la passa definitiva. Ara sí, les il·legalitats urbanístiques no prescriuran. Ara ja no n’hi haurà prou amb pagar el 20% de la multa. El Govern d’Armengol ha estat valent adoptant aquesta decisió, tot i que arriba tard. Per aquest motiu, ara els consells insulars es veuen amb l’obligació de presentar zonificacions per regular el lloguer turístic. Què aconseguiran limitant en 31 nuclis de Mallorca el lloguer turístic a 60 dies l’any? Res. Juliol i agost: 62 dies. Es perdran dos dies. En sòl rústic comú, és a dir, els xalets amb piscina, que hem vist néixer com a bolets, es podran arrendar com fins ara, sempre que tinguin la llicència turística. La turismofòbia és conseqüència sine qua non de la balearització elevada al seu màxim exponent.
