BOTAFOC

546 dies més tard...

Els ressons que arriben de fora sublimen les causes pròpies. La justícia argentina impulsà les exhumacions d’assassinats pel feixisme a Porreres i el 'New York Times' tanca un cercle opinant amb rigor sobre la primera fase de les excavacions. La dignitat desenterrada troba en l’article de Dan Hancox un aliat d’abast planetari, influent. L’escrit torna a fer empegueir tots els polítics, especialment dels grans partits i més especialment encara del Partit Popular, que des de la vergonyosa transició han garantit la impunitat dels botxins (Llei d’amnistia del 1977 inclosa) alhora que han rebutjat amb insistència la reparació del dany moral a les víctimes. No és la primera aproximació de Hancox a les causes més o menys heroiques que tenen a veure amb l’estat espanyol. En el seu moment es va ocupar de Sánchez Gordillo, l’alcalde revolucionari de Marinaleda. 'The Village against the World' va titular el seu treball. I fa un any dedicava en la 'London Review of Books' una encertada anàlisi a la figura fulgurant de Pablo Iglesias. Si el ‘canibalisme’ a Podem persisteix, el periodista haurà d’actualitzar l’optimista visió que oferia sobre el fenomen. El líder del partit no ha canviat la política espanyola, però passi el que passi amb el seu futur ha introduït conceptes que no sembla que tinguin tornada enrere. La pobresa energètica n’és un i fins i tot El Pi li copia les lleis sobre aquesta qüestió.

Però si voleu sentir un discurs vertaderament revolucionari i sense ornaments innecessaris, apagau el televisor i anau al Teatre del Mar (avui també hi ha funció) a escoltar Esperanza Pedreño. 'Mi relación con la comida' –sobre un text d’Angélica Liddell– és un coça a la boca a l’esnobisme, la burgesia benintencionada, la cultura de postureig, les dretes, les esquerres, l’Església, l’'statu quo' en general, i també a la impunitat dels feixistes, per cert. Vuitanta minuts sentint com l’actriu-bufó-conferenciant-poeta salvatge diu les coses pel seu nom et reconcilien amb l’art considerat en la seva essència: el vehicle idoni per incomodar la comoditat, provocar una convulsió, remoure consciències, en plural, i agitar la consciència, de classe, en particular.

Mentre les fosses de Porreres s’obren, el segon monument franquista més gran de tot Espanya continua dret, amb la connivència i la complicitat de PSIB i MÉS i la sospitosa negligència dels funcionaris del Consell de Mallorca. Cada vegada que un polític de la presumpta esquerra manifesta en públic que vol tomar la pedra de la Feixina menteix. 546 dies després que els ajuntaments de signe progressista, també el de Palma, es constituïssin, l’homenatge als soldats ‘nacionals’ és continua rient dels drets humans, i de la lògica. Mentrestant, el PP es rearma inventant-se, per exemple, una associació de veïns que el primer que fa és declarar-se contra la demolició.

Una reflexió final sobre les presumptes estafes del pare de Nadia Nerea. Vàrem assumir el relat que ens presentava sense fer cap pregunta incòmoda, sense comprovar, sense contrastar. El sentimentalisme va guanyar el periodisme. Hem fallat.