La diplomàcia científica

Una eina més en les relacions internacionals

En el món actual quines són les missions i els mètodes de la diplomàcia? La pregunta no és purament acadèmica i queda oberta. S’ha de considerar que existeixen diverses formes de diplomàcia.

La ciència com a eina de la diplomàcia internacional fa part de les noves formes de diplomàcia en un món en constant evolució. Com el seu nom indica, la diplomàcia científica es troba en la cruïlla de dos camps, el de la diplomàcia i el de la ciència.

El fet que la ciència no tingui fronteres és el que la fa tan imprescindible com a eina diplomàtica. La cooperació en ciència contribueix a estendre ponts i a reforçar les relacions entre les societats de diferents cultures i orígens.

El seu objectiu principal és consolidar les relacions internacionals i els interessos entre dos o més països i millorar la imatge a l'exterior a través d'intercanvis científics i/o tecnològics.

En un món canviant on els nous reptes globals afecten tots els països, la diplomàcia científica representa, sense dubte, un dels motors de l’avanç social i econòmic de la globalització. A més, constitueix nous reptes contribuint a la reconfiguració del món actual i del futur.

L’informe publicat el 2010 per la Royal Society i l’American Association for the Advancement of Science va oficialitzar la denominació de “diplomàcia científica”. No obstant, aquestes pràctiques en què s’articula l’acció dels investigadors i diplomàtics no són noves. Es podria citar diversos exemples històrics. Per citar-ne un, els grans viatges exploratoris realitzats per les potències europees al segle XVIII ja combinaven objectius científics i geopolítics.

A l’hora on estem confrontats a una crisi sanitària planetària, la diplomàcia científica té més que mai el seu paper a jugar en la cooperació entre els països. No es pot obviar que la resolució dels problemes més urgents de la globalització com ara les pandèmies, el canvi climàtic, els desastres naturals o els riscos nuclears s’enfoca directament en el coneixement científic.

I si aquesta diplomàcia, utilitzada des de temps immemorials, podria ser considerada com una eina clau de ‘soft power’ en el multilateralisme per tal d’assolir els nous reptes futurs i protegir la població humana?