OPINIÓ
Opinió 12/10/2016

12 d'octubre

2 min

Sempre hi ha persones nostàlgiques d'èpoques fosques i victorioses per a les del seu bàndol. A l'estat espanyol s'alcen, criden, amenacen, agredeixen i maten. Són feixistes. O el que és el mateix: escòria. Púrria. Desgràcies humanes que, tot i l'arxiconeguda Transició modèlica (sobre els llibres de text, etcètera), no només han continuat sembrant putrefacció feixista sinó que han pogut tenir una descendència i un relleu facilitat per tot un entramat de podridura política, cultural, judicial i policial. Són les mateixes persones que avui se senten orgulloses de celebrar el 12 d'octubre.

El dia de la raça. El dia de la hispanitat. La raça i la hispanitat que van saquejar, violar i destrossar tot el que trobaren: pobles amb creences, llengües i maneres de viure arrasades i trepitjades fins a la sacietat. Perquè l'imperi espanyol s'ho valia i s'havia de fer valdre per damunt de tot allò que fos susceptible de ser destruït, per després redreçar-ho cap als seus interessos. Vomitera de nou. Ganes de vomitar damunt tota la gent que encara pensa que el 12 d'octubre s'ha de celebrar qualque cosa que dóna grandesa i omple d'orgull una Espanya que bruteja de fa estona. Vomitar-los tot el silenci, patiment i menyspreu que han abocat i encara aboquen damunt l’Amèrica llatina amb supèrbia i paternalisme occidental, vomitar damunt les seves mans blanques però tacades d'ignorància i putrescència. Vomitar-los la fel àcida i corrosiva perquè es desfacin lentament i agònica.

Aquestes desgràcies humanes són els que insulten i volen expulsar germanes i germans llatinoamericans que van venir, han vingut i vénen a ca nostra a cercar-se la vida, com fa un segle se n'hi varen anar, de Mallorca a l’Argentina o a Puerto Rico, alguns dels nostres avantpassats. Són els que omplen les nostres ciutats i pobles de racisme i xenofòbia apel·lant a certa puresa que, en ple segle XXI, sona, per ser suau, ridícula. Són els qui es permeten el luxe de denigrar persones (i els seus països, és clar) que faciliten que la seva vida quotidiana es desenvolupi amb total normalitat quan cuiden les seves padrines, els posen el cafè i els venen la fruita de baix a ca seva, perquè estan fent les feines que no vol ningú (que no vol dir que no siguin dignes). Són els qui, amb la seva baixesa humana i personal, cada dia i sovint amb total impunitat, omplen d'odi i repugnància els nostres carrers i les nostres places.

Dies com avui em sent oiada d'haver de pertànyer a un estat que es vanagloria i celebra genocidis. Oiada de veure com el feixisme gaudeix d'una impunitat sagrada mentre es persegueix la pobresa, l'exclusió i la diferència. Oiada d'haver d'escriure aquestes paraules perquè vol dir que encara no hem guanyat la batalla del “No passaran”. Però malgrat l'oi, també la confiança: diuen que el feixisme avança si no se'l combat, i quan pens i veig l'esforç enorme i sincer de totes les persones que combatem dia a dia per fer de ca nostra un món millor, sé que guanyarem. No sé quan, ni com, però ho farem.

stats