AMB ÈMFASI

'El Domingo de las Madres' de Graham Swift

Al final de la seva vida, Jane Fairchild -el llinatge de la qual és triat a l’orfenat per a les criatures que hi són lliurades sense cap “presentació” ni coneixença dels seus orígens- creu que aquest començament en solitari és allò que cal per arribar a ser “algú”.

Jane considera com un aprenentatge necessari el fet de ser observadora de la vida dels altres. Se’ls “serveix” mentre els senyors “viuen”, tot i que de vegades troba que aquells que serveixen viuen una vida més real que aquells que són servits i no saben què han de fer amb la seva existència.

Reflexiona quan li demanen pels seus començaments perquè ella, la nostra Jane, minyona òrfena i sola al món, a 22 anys -el 30 de març de 1924-, esdevé llibretera i més envant escriptora reconeguda. No ens sorprèn perquè quan arriba a casa dels Niven no només sap llegir, sinó que sap gaudir de les Paraules. Per sort troba la complicitat del senyor de la casa, que li permet llegir aquells llibres als quals a ella només li correspon treure’n la pols.

Jane té un amant, el qual li paga pels primers encontres, com fan els joves senyors amb les criades que trien per “desfogar-se”. No obstant això, aquesta relació es consolida. Ambdós són persones que saben gaudir amb plenitud. Jane sap separar les coses, no cau en el parany del romanticisme malaltís. En el seu darrer encontre l’observa mentre es vesteix, envoltat dels “objectes adherits” que a ell li donen un lloc al món, infinitat d’objectes… Mentre, ella pensa que totes les seves possessions es poden arreplegar en una capsa.

La vida la porta al lloc que li correspon: minyona, llibretera, escriptora… La seva relació amb les Paraules es va consolidant a poc a poc: la formació com a observadora de la vida dels altres, la relació apassionada amb els autors, els primers contactes transcendentals amb la lletra impresa, la intuïció d’anar d’un llibre a l’altre i treure’n el màxim profit.

Jane Fairchild, una noia que el dia que les seves companyes tenien el privilegi d’unes hores lliures per anar a visitar la família no tenia a ningú, no era ningú. El que feia ho feia de debò, amb l’ànima: gaudir del cos, observar i estimar molt seriosament les Paraules, valors que la van dur a obviar tots els prejudicis socials que li marcaven un altre camí.

Aquesta és una reflexió que ens acompanyarà. Una vegada més, una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE

'El Domingo de las Madres'
Graham Swift
Traducció de Jesús Zulaika
Anagrama
162 pàg.
16,90 €