Qualsevol persona que hagi llegit una o dues directrius de la Unió Europea sobre la no discriminació dels ciutadans d’aquests territoris a l’hora d’accedir a serveis i drets sap del cert que la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca no cerca guanyar, amb l’argument de la discriminació, la demanda interposada contra el Govern per la llei de l’anomenada ecotaxa. Ells mateixos reconeixen que els balears la pagam quan pernoctam en els seus hotels (i a la resta que hi ha a l’Arxipèlag i ells no representen). Per tant, els seus il·lustres missers no juguen a guanyar en els jutjats (encara que mai no se sap, vist el que hem vist aquestes setmanes). Amb certa desesperació, cerquen mantenir la imatge de control sobre el Govern, que sempre els ha caracteritzat. I no és que l’actual Conselleria executi una política contrària als interessos dels grans hotelers, només que ha aconseguit imposar l’impost des del suport gairebé unitari de tota la societat. Es tracta, exclusivament, de recordar que són poderosament condescendents, que si perden una batalla no és perquè els manquin forces (ni recursos ni satèl·lits polítics), només conjuntural conveniència. Ara mateix, amb la societat que els admira i menysté amb la mateixa vehemència, no pretenen guanyar, només recordar que, vigilants, hi són. I ens ho diuen a tots, talment ens inoculen la dosi de record d’una vacuna contra l’empoderament de la societat. Poc temen que aquest Govern faci el gallet, convençut com està que només el turisme garanteix la pau social, però pensen, amb raó, que no hi ha res més perillós per als seus interessos que deixar créixer l’esperança que el poder polític, un dia, comandi.
