I AQUÍ

La dreta entusiasta de Rafel Nadal

Rafel Nadal és un fals esquerrà i per als qui ho som de bon de veres és decebedor, perquè al final et queda la sensació que no és dels nostres. La seva falsa dreta, però, l’ha duit a ser el millor del món; res a dir. Avui tots parlam de Rafel Nadal per haver caigut a les portes d’una nova final de Wimbledon, cosa que és una vertadera llàstima. Però aquesta setmana el seu nom anava i venia en boca dels partits polítics fent bandera per captar afiliats. Perquè Rafel Nadal és l’exemple a seguir per tots, o això és el que en pensa la dreta. Ja ho deia un altre fals esquerrà, Joan Mesquida, en l’acte de presentació de la plataforma España Ciudadana ara fa una setmana a Palma. “Creo en la España de Rafa Nadal”, amollà, després d’anomenar Miguel de Cervantes. Mesquida s’expressà en la llengua patriota més que el mateix Albert Rivera o l’ex-primer ministre francès Manuel Valls, de qui val a dir que parla millor en català que en castellà. Però com que Rafel Nadal no és exclusivitat de ningú, i menys d’una sola dreta, l’exministra del PP d’Agricultura i Pesca Isabel García Tejerina el recuperava divendres com a exemple de l’esportivitat que ha de seguir el procés de primàries dels populars. Hi té res a veure? Cada vegada que es menciona el nom del manacorí fora d’una pista de tennis és una pixada fora de test. Rafel Nadal no vibrarà avui després de guanyar una final de Wimbledon mentre sona l’himne espanyol. La dreta entusiasta de patriotisme es perd un dels top ten de les seves imatges anuals. La resta lamentam que un mallorquí no arribi a la final d’un Grand Slam que podrem veure igualment per gaudir d’un joc d’alt nivell entre Djokovic i Anderson.