L’elecció de Pablo Casado com a líder del PP espanyol hauria de ser una bona notícia per a les Balears, pel simple fet que hi ha quatre mallorquins als seus principals òrgans de govern. Fa dos dies coneixíem, a més, el flamant nomenament de la diputada Margalida Prohens com a nova secretària de Comunicació Interna en l’àmbit estatal. Pinta bé, almanco per a l’interès general, si no fos que està sobradament demostrat que els diputats dels grans partits es deuen més als interessos dels grans partits que als dels ciutadans a qui representen. És més, deixa de pintar bé quan el primer que fa Casado, dos dies després de ser elegit, és reunir-se amb l’expresident del govern José María Aznar, que feia més de dos anys i mig que no trepitjava la seu del carrer de Génova. Perquè estam obviant massa que Casado significa la continuïtat d’Aznar, com Sáenz de Santamaría ho era la de Rajoy. I, atesa la història, gairebé és millor boig conegut que Casado per conèixer. Perquè recordem que Aznar encara treu pit d’aquella foto a les Açores –“mai he tingut millor foto que la de les Açores”. I llevat que Theresa May faria el paper de Blair, un Donald Trump val per dos George Bush. Cames ajudau-me. Aznar fou el responsable de les multitudinàries manifestacions de rebuig de la història recent espanyola. Aznar fou el responsable del bessó de les corrupteles del PP que deixà de llegat, dins un sobre, als seus successors. Així doncs, l’elecció de Casado es deu al fet que la dreta tenia moltes ganes d’anar a la dreta on, allà al fons, ja hi ha Ciutadans. Només així entendria que els quatre nomenaments facin oblidar una elecció que esgarrifa.
