No ho dic jo. Ho diu un estudi publicat per la revista ' Journal of Public Economics'. L’informe  assegura que els candidats de dretes solen ser més guapos que els d’esquerres, i que això es tradueix amb millors resultats a les urnes. El treball -s’ha de tenir poca feina per dedicar-se a investigar al respecte- argumenta aquesta absurda conclusió amb afirmacions com que les persones més atractives guanyen més diners i per tant són menys partidàries a compartir-los, raó per la qual ideològicament se situen en la franja dels conservadors.

És sabut i s’ha demostrat -amb enquestes o amb tècniques de neuromàrqueting, per exemple- que la bellesa pot fer que un candidat obtingui un avantatge de vots respecte als seus rivals per l’únic fet de ser atractiu. Allò que li’n diuen tenir un bon xassís, estar ben acabat. Possiblement això passa o pot passar, però d’aquí a afirmar, tal com indica l’estudi, que un ‘guaperas’ o una ‘pibón’ té més credibilitat que un lleig o una lletja és demagògia pura.

Amb que l’aparença ajuda hi podem estar més aviat d’acord. Altres estudis per l’estil d’aquests que fan investigadors amb poca feina asseguren que les persones més atractives ho tenen més fàcil per trobar feina, per aconseguir plaça al conservatori o perquè els concedeixin una hipoteca. D’acord, però si a la bellesa no l’acompanya una bona comunicació i vivesa natural -a més de carisma, en el cas dels polítics- seguim fent demagògia. Vaja, que primer és el fons i després la forma. I per molt guapos que siguem, si som imbècils el suposat avantatge seductor es neutralitza.

En fi. Digui el que digui aquest estudi, de guapos i de lletjos n’hi ha a tots els partits. A totes les ideologies. I rebutjo rotundament que la bellesa física sigui exclusiva dels polítics de dretes. Per cert, l’estudi diu també que els partits conservadors, com que suposadament tenen candidats més guapos, es beneficien dels votants menys informats ja que aquests es deixen portar per les aparences. És a dir, que entre els votants de dretes hi ha més indocumentats que entre els d’esquerres. Millor deixem-ho aquí.