Un enorme malentès

No vull creure que hagi estat fàcil renunciar de bones i primeres al referèndum sobre l'avortament

Tot pot haver estat un immens error. No deixa de ser curiós que el primer dels cinc punts programàtics nascuts de la confluència dels tres programes electorals dels partits que governaran sigui el de transparència i participació ciutadana. Dic curiós perquè no puc arribar a plantejar-me que sigui contradictori o directament un engany. No dos dies després de començar la legislatura. No es pot començar d’una manera tan erràtica.

Faria de mal pensar que per poder tocar poder i tenir algun ministeri, un dels partits que farà de crossa a DA durant quatre anys, renunciï a un dels punts del programa electoral que més trencador semblava. No vull creure que hagi estat fàcil renunciar de bones i primeres al referèndum sobre l'avortament. Entenc que la negociació haurà estat d'aquelles que fan història. D'hores i hores tancats en una sala de reunions. Sense torces ni cedir cap mil·límetre. No pot ser que per quatre cadires hagin signat un xec en blanc.

Deu haver estat una obligació imperial renunciar a una de les propostes estrella del programa i signar davant del notari que un dels cinc punts del pacte sigui la participació ciutadana. Deu haver-hi un error. Deu ser un malentès que els dos partits que tenen la clau de la governabilitat permetin que el més votat, però sense majoria absoluta, governi i els coli que no es podran presentar ni mocions de censura ni plantejar qüestions de confiança. És impossible que es refiïn tant a quatre anys vista.

És sabut que mai se signen xecs en blancs amb una durada de quatre anys a canvi de diversos ministeris. On va a parar, això seria trair la confiança dels votants —alguns dels quals compartien amb el principal partit de l'oposició—. Tot deu ser una enorme pífia i el dilluns, sens falta, ens explicaran que no. Que sí que es pot dubtar de l'acció de govern si alguna cosa no funciona. Que per descomptat es poden fer referèndums sobre l'avortament al segle XXI, que no seguim pas en l'edat medieval.

Dilluns haurem d'estar atents. Ens explicaran que l'arxiu del pacte es va guardar sota un nom erroni. Finalment, amb les presses de la investidura, van acabar imprimint un esborrany del 94 i ningú va llegir la lletra petita, que ja se sap que no cal. Ja ho veureu. Dilluns ens llevarem i entendrem que la transparència i participació ciutadana no és un nom amb què omplir-se la boca, sinó que va de veres.