L'escarni

Enmig d’una setmana centrada per les eleccions, Rivera se’n va a fer l’únic acte de campanya fora de Madrid a un poble de 4.000 habitants on no hi té ni hi pot tenir representació

Diuen que amb l'edat anem guanyant manies. A mesura que passen els anys els altres ens perdonen certs tics o mals hàbits. Ja se sap, això ja no ho canviarem. No m'atreveixo a posar una edat mínima per deixar d'intentar abolir certs comportaments, però de ben segur que no són els gairebé quaranta anys que té Albert Rivera. A principis de novembre, l'actual president de Ciutadans va celebrar el primer acte del moviment 'Espanya Ciutadana' a Altasu. Ho va fer deu dies abans que es complís els dos anys de l'ingrés a presó dels tres primers detinguts. Allà on va, en lloc de triomfar, busca brega.

A tres dies de la celebració de les eleccions municipals espanyoles i europees, Rivera va repetir un mal hàbit d'aquests que a la quarantena encara no es poden passar per alt. I sobretot no es poden perdonar. Ell i el seu seguici ciutadà van acudir al poble d'Ugao-Miraballes sense ni tan sols presentar cap alcaldable demà en les eleccions municipals. Tampoc tenen representació en el consorci. Però la seva 'gira per la llibertat' ha de recórrer tots els racons del país on suposadament la llibertat d'expressió es veu amenaçada.

Durant els sis minuts que va tardar a recórrer els 350 metres del passeig que va fer pel poble, els habitants van girar-li l'esquena i van guardar un silenci digne. D’aquests que expliquen més del que mai podrien arribar a fer les paraules. Després, però, la ràbia que provoca un feixista mal disfressat de demòcrata va poder amb la petició que s'havia fet des de l'alcaldia. Les sirenes, els xiulets i els repics de cassoles gairebé aconsegueixen evitar que s'escoltessin les paraules de Rivera.

Però res va poder cobrir les bestieses dites pel líder de la confrontació. Amb això sí que és el millor. Rivera fa anys que va vendre la seva ànima. És d’una baixesa que faria vergonya al propi diable buscar la fotografia d’un escarni per sortir als mitjans. Enmig d’una setmana centrada per les eleccions, se’n va a fer l’únic acte de campanya fora de Madrid a un poble de 4.000 habitants on no hi té ni hi pot tenir representació. La necessitat de tapar la nul·la separació de poders que s'ha (re)viscut a l'estat espanyol amb la suspensió dels vots i dels presos polítics s’ha traduït amb l’enèssim capítol de provocació.

L'atac a la convivència i els esforços per tancar un capítol sagnant de la seva història, és un atac a la dignitat d'un poble basc que ja fa anys que treballa la recuperació de la memòria. La construcció d'un nou futur sempre es veurà amenaçada per qui ja ha fet de la crispació i la confrontació la seva millor arma electoral a la resta de l'estat. Però com sempre, davant qui defensa un nou avenir edificat sobre l'oblit, memòria col·lectiva. Com sempre, davant qui busca malmetre la dignitat d'un poble, solidaritat de base. Com sempre, davant una nova agressió feixista, resposta alta i clara. Seguiran sense passar.