L’escola, la fàbrica andorrana d’una nova classe política

Una ambició de país

Aquest 25 de novembre, la Societat Andorrana de Ciències ( SAC) ha celebrat els 50 anys del sufragi femení a Andorra organitzant una taula rodona al Centre cultural la Llacuna (disponible al canal Youtube de la SAC). 

50 anys durant les quals el moviment per a la igualtat de drets de les dones com pels homes ha obert el camí cap a la democràcia. Els participants a la taula rodona ens permeten ampliar el camp de la reflexió al voltant d'un punt central. Existeixen correlacions directes entre l’escola i la política

A Andorra, tres sistemes educatius formen els ciutadans de demà: el sistema educatiu andorrà, el sistema educatiu francès i el sistema espanyol. L'escola francesa va arribar al país al 1900 mentre que l'escola espanyola es va implementar al 1930. 

Als anys 50, una ambició de país arriba sobre la taula dels polítics del moment quan el Consell General expressa la seva voluntat que el català s'ensenyi a les escoles franceses i espanyoles, sabent que és la llengua oficial del país.

Les arrels del sistema educatiu andorrà s'emmarquen en el desig de transmissió i conservació de la identitat andorrana. Aquesta necessitat de país es finalitzarà amb la creació de l'escola andorrana al 1982 (nivell maternal). Al cap dels anys, una voluntat política d'ampliació es va promoure per arribar a dotze centres educatius actualment de tots els nivells. 

Parlar de política basant-nos en les interaccions existents entre ensenyament i política ens obliga a posar en llum el nom d'algunes dones que han tingut un paper clau. Es tracta d'una obligació per deure de transmissió a la nova generació. 

Al 1973, la primera dona elegida al quart d'Escaldes, la Sra. Carme Travesset Aparicio, era mestra. Al 1985, la primera dona elegida democràticament al Consell General, la Sra. Maria Teresa Armengol Bonet, era mestra. No podem descartar el rol que han tingut aquestes dones, mestres de formació francesa, per preparar la nova generació i indirectament una nova classe política.

Focalitzant-nos sobre el perfil d'aquestes pioneres en política i seguint aquesta línia de reflexió, constatem que al 2019 les dues dones que es van presentar al càrrec de síndica general, la Sra. Roser Suñé Pascuet i la Sra. Rosa Gili Casals, provenen totes dues del món de l’ensenyament. Dit això apareix clarament que per les dones en política l'estatut de la mestra és destacable.

En una projecció més o menys a llarg termini, ens podem demanar quina visió de futur tindrà la primera dona cap de Govern i quin serà el seu perfil. La pregunta queda encara pendent tot i que és una qüestió de temps. Aquesta dona s’inscriurà en la història del país.

En definitiva, les primeres dones en política que eren mestres, de formació francesa, van influenciar d'una certa manera una nova classe política que es va convertir en la classe política a l'origen de la Constitució. Són andorrans que han fet els seus estudis universitaris a França (Besiers, Montpeller, Perpinyà o Tolosa). Es tracta d’una nova classe política formada per l'escola francesa. Més enllà, es pot considerar que en els anys 2000 assistim a l’emergència d’una nova classe política, la de formació espanyola.

Ara bé, progressivament una nova generació s'incorporarà al debat polític. D’aquí un parells anys, una nova generació es posicionarà en la vida pública del país: la de formació andorrana.

Recordem que el rumb del model andorrà es va iniciar partint de les bases del mètode Montessori i del model constructivista. En realitat, l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge per generar-li coneixements a partir dels seus propis coneixements. En aquesta òptica, serà interessant veure quina visió de futur tindrà per a Andorra aquesta nova classe política i quines seran les aportacions concretes en la manera de pensar i d'actuar pel país.

Tot un programa ens espera.