OPINIÓ

L’esperit Savonarollià

En aquest món líquid on tot està en permanent canvi i transformació, ens trobam amb una estratègia una mica curiosa. A l’hora de conformar o crear opinió pública, apel·lam als sentiments i emocions com un argument infal·lible per agrupar una massa de gent. A més, amb la introducció de les noves tecnologies, el que preval és el missatge, la forma i com es comunica, més enllà de la veracitat o del contingut real d'allò transmès. Aquest nou corrent de tuitaires i predicadors empra termes una mica ambigus per descriure la realitat que ens envolta, però que permeten identificar fàcilment els qui són dels 'teus' i els qui són dels 'altres'. L’ús d’unes etiquetes que simplifiquen i agrupen, malgrat que aquestes etiquetes no descriguin fidelment cadascú per separat.

Ens estam acostumant a un món i a una actualitat –com deia al principi– que canvia a una velocitat de vertigen. I com que no podem seguir-la ni pel ritme ni pel contingut, ens esforçam a mostrar una 'solidesa argumental' amb una façana d’etiquetes i frases per quedar bé que et permeten sortir del pas però que no demostren ni l’esperit crític que s’espera dels ciutadans ni molt manco un rerefons de coneixements. L’exemple més paradigmàtic no són determinats polítics, sinó aquests tertulians de programes periòdics que dia rere dia són allà, i que són experts tant en dret com en economia, comerç o física quàntica. Contràriament al que sembla, n’hi ha molts d’altres, d’aparicions esporàdiques o puntuals, il·lustrats en determinades matèries que mostren l’altra cara de la moneda. Una minoria.

Generalment, aquests predicadors, que no són altra cosa que uns 'Savonarollas' del segle XXI, no només no s’esforcen a contrastar opinions o tesis, sinó que assenyalen el crític o el que dubta com incendiaris i piròmans. L’esperit Savonarollià està present en el dia a dia. A plataformes d’ús quotidià com Twitter, on cada matí s’afilen els ganivets i els punyals a l’espera de fer sang. O continuant amb el símil del renaixentisme italià, a l’espera de posar en marxa la pira dels proscrits.

Contra l’assenyalament dels 140 caràcters –ara ampliat a 280– només ens queda escoltar, contrastar i, sobretot, empatitzar. Evitar caure en la temptació del comentari fàcil a barra de bar, o de les lliçons magistrals a dinars familiars, que no són més que un intent de preparar el mateix foc del dominic a Florència. La llàstima és que la causa de tant de foc és que piròman i vanitat, moltes vegades, van plegats de la mà.

Etiquetes