La primera vegada que me’l vaig topar l’havia adquirit ma mare per preparar l’accés a la universitat per a majors al CEPA de Son Canals. Després el vaig haver de menester jo, a tercer de BUP, per cursar l’optativa de literatura catalana i, de nou, a COU; ja era estrany haver d’emprar un mateix llibre dos cursos seguits. Quan, anys a venir, pujava amb l’ascensor els set estatges de l’IES Joan Maragall de Barcelona on feia les pràctiques del CAP, vaig llucar una professora de català que en duia fotocòpies davall el braç. Vaig demanar al meu tutor, Ferran Gadea, si encara l’empraven i em contestà que d’amagatotis sí. El vaig usar per estudiar les oposicions de català; manllevava llibres especialitzats de la biblioteca i llavors el feia servir per determinar per on havia de resumir la informació. Descatalogadíssim, en vaig seleccionar una tria i la vaig fotocopiar per posar-la com a llibre de batxillerat dos cursos seguits a l’IES Calvià i em vaig sentir tot cofoi que la meva substituta, Maria Pons, el mantingués —després ja vaig perdre la pista al llibre i dubt que continuïn tenint-lo. Tot això ve a col·lació perquè l’altre dia, en un curs de preparació d’oposicions, comentava als aspirants que si els toca un tema de literatura estudiant d’allà aproven de sobra. M’estic referint a 'Solc. Literatura catalana amb textos comentats' de Glòria Casals, Manuel Llanas, Ramon Pinyol i Llorenç Soldevila.
De la meravella d’aquest volum se’n degué adonar la mateixa Edicions 62, que el 1980 l’estampà per primera vegada, de manera que encarregaren a quatre especialistes, coordinats per Carme Arenas, la preparació d’un 'Solc 9. Literatura catalana. Història i textos' que en reprengués l’esperit inicial. En aquella època, a la revista 'Lluc' posseíem una secció de recensions, 'A la ciutat dels llibres', i vaig optar per demanar a un dels autors, Joan Ducròs, que havia col·laborat amb nosaltres en un grapat d’ocasions, que em recomanàs una persona que el ressenyàs, atès que a mi no se m’acudia ningú.
Jo entenia que, tot i que no m’havia fet gens el pes, 'Solc (9)' mereixia que ens en féssim ressò. I em vaig sentir afalagat que tota una 'auctoritas' de la didàctica de la literatura com Glòria Bordons s’avingués a recensionar-lo. Però ni ella deixà bé el nou manual. Certament, hi havia per renyar-los ferm per haver tudat una magnífica ocasió per enllestir un 'remake' digne d’una obra realment redona com la que compilaren quatre deixebles de Joaquim Molas tot just estrenada la Democràcia.
He dit més amunt que, com a professor, encara el vaig poder aprofitar. Temps enrere havia rumiat seriosament la possibilitat de fer comprar als meus alumnes 'Solc 9' i va ser la mateixa comercial d’Educaula que l’editava que me’n va fer desistir. No costava gaire més que qualsevol llibre de text, però el producte s’havia remasteritzat com un tom de consulta per al docent o, en tot cas, l’estudiant universitari. S’endinsava així en un terreny ignot en què havia de competir amb obres molt més completes i voluminoses que van des dels onze toms de la 'Història de la literatura catalana' d’Ariel de Riquer, Comas i Molas fins als recents 'Panorama crític de la literatura catalana' de Vicens-Vives o la 'Història de la literatura catalana' de Barcino quant a la part d’història. Pel que fa a textos, res no impediria el vell costum o praxi que els docents n’encarregassin fotocòpies ‘d’estrangis’ per programar com a deures als alumnes. Com a llibre de text, en canvi, hauria pogut remeiar un mal endèmic del batxillerat, en què bona part dels docents es desprenen del guiatge del llibre, majoritàriament, perquè no en veuen cap que els acabi de convèncer del tot. I qualque editorial de tota la vida, que sap que han perdut pistonada, resol les seves mancances regalant ordinadors portàtils als professors, als departaments o als centres, però això ja seria tema d’un altre debat distint...
