La fal·làcia de la imposició

Em desperta una mena de somriure barrejat amb vergonya aliena i certa pena el fet que algú gosi denunciar una inventada imposició de la nostra llengua i del catalanisme a València

A propòsit d'un WhatsApp molt clarivident que he rebut aquests dies, m'ha ressonat a les orelles aquella manifestació de persones, moltes de les quals vingudes de fora de Catalunya, en què es denunciava la imposició del castellà en aquest territori. Segur que dimarts, nou d'octubre, diada del País Valencià, tornaran a ressonar aquesta mena de càntics al cap i casal. Ja d'entrada em desperta una mena de somriure barrejat amb vergonya aliena i certa pena el fet que algú gosi denunciar una inventada imposició de la nostra llengua i del catalanisme a la capital del Túria.

Aquest missatge que rebia, posava en evidència amb tota naturalitat com molta gent que denuncia la imposició del català pot ben ser que faci cinquanta anys que visqui en territori catalanoparlant i no sàpiga dir ni un borrall en la llengua d'Ausiàs March. De fet, potser ni en sa vida han sentit aquest nom...! Quina imposició lingüística més perversa, no?! I quanta gent denuncia aquesta imposició lingüística sense haver viscut mai a cap dels països catalans...!

Per mi, la imposició lingüística es produeix quan t'és impossible veure una sola pel·lícula en la teva llengua al cinema; quan és il·legal que els productes estiguin etiquetats únicament en la teva llengua; quan veus que des de l'1 de gener s'han aprovat 89 normes que imposen el castellà i releguen el català segons denuncia la Plataforma per la llengua; quan t'has de dirigir en castellà als cossos policials de l'Estat per evitar discriminacions; quan vas al metge i es nega a atendre't si li parles en valencià; quan et diuen mal educat o nazi per demanar atenció al client en el teu idioma. Coses que passen el dia a dia a molts punts d'aquest racó de món.

Diuen que una mentida dita mil vegades acaba fent-se passar per una veritat. Doncs tinguem ben present la veritat sobre qui discrimina a qui. Una realitat que vivim al dia a dia. I evitem que aquesta realitat injusta en vers la nostra llengua sigui normal als nostres ulls. I la clau d'això és recordar que, com a persones que som, tenim els mateixos drets lingüístics que qualsevol altre ciutadà, els hem de defensar i no hem de tolerar la mentida. Ja té nassos que el maltractador es faci la víctima!