Quan els llibreters fan festa, tots la celebram. Dissabte és el dia de la festa gran, Sant Jordi, i milers de ciutadans compliran amb el ritus de regalar coneixement i gaudi als éssers estimats. Un motiu per a l'optimisme, enmig de tant de pessimisme disfressat de realisme que ens envaeix. Un optimisme arrelat en una indústria que suporta fortes tempestes, arguments per als que sempre volen veure el tassó mig buit. Però tenim generacions que han crescut entre llibres. Per molt que pronostiquin la desaparició del paper, mai no havia existit tanta oferta de llibres de tota mena. Fins i tot, els personatges mediàtics, carn de 'couché' i pantalla, es veuen en la necessitat de legitimar-se mitjançant la publicació de llibres. Caramulls de llibres signats per suposats autors que cerquen la pàtina solemne que atorga el paper per sobre qualsevol altre suport. I aquest fet, menyspreat per guardians de les essències culturals, revela el valor que la nostra societat encara atorga al llibre, i no l'hauríem de menystenir. La socialització de la lectura no és un bé menor i pretendre que no es pot considerar lectura si aquesta no requereix l'esforç d'un llarg aprenentatge, és una mostra de classisme que gens de bé fa a l'objectiu de millorar el nivell cultural de la ciutadania. Celebrem, idò, que demà al carrer hi haurà llibres per tothom, i celebrem-ho amb optimisme, que aquesta singular festa s'ho mereix.
