Opinió 22/12/2018

Fets

Espanya sembla que no entén que la millor manera de bastir ponts és fer polítiques des del respecte als catalans

2 min

El govern espanyol ha demostrat aquesta setmana, una vegada més, el grau de desconnexió respecte a Catalunya. Sí, paradoxalment, per bé que és Catalunya qui vol desconnectar d’Espanya, aquesta última fa anys i panys que està desconnectada de la primera. A no ser que la celebració d’un consell de ministres a Barcelona busqués premeditadament encendre els ànims dels independentistes... És evident que posar els peus a la ciutat comtal un any després que se celebressin unes eleccions imposades des de Madrid via 155 no és la millor manera de bastir ponts.

Espanya sembla que no entén que la millor manera de bastir aquests ponts és fer polítiques des del respecte als catalans. D’una banda, una aposta bàsica seria complir les promeses, per exemple, en infraestructures. L’altra, evidentment, el respecte a la singularitat pel que fa a identitat i la llengua. I mira que ho tenen fàcil, perquè la Plataforma per la llengua tot sovint li serveix les solucions en safata. Aquesta setmana, l’ONG del català fixa la mirada en el respecte de l’administració espanyola envers l’ús del català als seus webs.

Tan sols un de cada tres webs del govern d’Espanya contenen alguna informació en català, ja sigui de forma residual, parcial o completa. O sigui, el 64,4% dels portals no té ni una paraula en la nostra llengua. Però això no és tot, dins del terç que inclou d’alguna manera el català, el 76% contenen faltes i errors. Alerta, que només tres webs, que representen l’1% del total, estan completament en català. Tot això, segons la Plataforma per la llengua, suposa un incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Però espereu, que encara n’hi ha més. Per bé que els experts internacionals afirmen rotundament que català i valencià són diferents variants del mateix idioma, de les 93 pàgines web que tenen alguna part del contingut en la nostra llengua, el 38% les tracta com idiomes diferents; o sigui, que promulguen el secessionisme lingüístic. Un percentatge que, respecte a ara fa un any, ha crescut vuit punts percentuals. Dit això, l’entitat també afirma que l’entrada de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol no ha suposat cap millora, en aquest sentit.

Ara que el govern d’Espanya fa tanta diplomàcia contra la independència de Catalunya; ara que el govern d’Espanya es fixa tant en Bèlgica o Suïssa, podria aprofitar l’avinentesa per aprendre de la seva gestió de les llengües regionals. I en lloc de prendre decisions tan equivocades derivades d’aquesta desconnexió que manifesta respecte a Catalunya, també podria passar de les promeses als fets.

stats