AMB ÈMFASI
Opinió 23/03/2018

‘La fiebre negra’, d’Andrea Barret

2 min
‘La fiebre negra’, d’Andrea Barret

En tots els relats hi ha la constant del protagonisme de dones excepcionals, de dones que tenen una fita per sobre de les limitacions que el moment històric els imposa. Quan ens situam al segle XX, també trobam que el ritme dels esdeveniments no és el mateix en el calendari que en la vida de les persones, ja que les històries anteriors també compten. Ens feim definitivament nostres personatges els presentats en aquestes narracions, com a ‘La carta de Mendel’. Durant molt de temps, tindrem present la nina que ens presenta el seu padrí; a través d’ell entram en el món monjo i naturalista. A ‘Rara avis’ vivim les estratègies de Sara Anne i la senyora Pearce per sobreviure; a ‘Seroche’, la nostra Zaga torna als seus orígens, a la seva vida sempre hi haurà la presència del Dr. Sepúlveda, amb qui va compartir moments a Xile…

Són impossibles d’enumerar totes les vegades que quedam enlluernats, fascinats per una escriptura impecable, un rigor històric presentat amb una naturalitat que demostra la profunditat del coneixement. Andrea Barret és una autora que hem d’incloure entre els imprescindibles.

El relat que dona nom al llibre ens porta al gran conflicte que és una constant a la història: els moviments migratoris, la Gran Injustícia que sembla impossible d’erradicar. S’ha d’admetre que l’ésser humà ha de conviure amb aquesta gran tragèdia? Un drama que canvia d'escenari, que suporta el cinisme de totes les formes de poder i que, com la més maligna de les espècies, sobreviu i es riu d’aquells que la consideren eliminada o que somien amb la seva desaparició.

La lectura de ‘La fiebre negra’ m’ha conduït a tenir presents tres autors que ocupen un lloc important en la meva experiència com a lectora: Jacob A. Riis (‘Como vive la otra mitad’), Sebastian Barri (‘A la banda de Canaan’) i Colum McCann (‘A este lado de la luz’). És molt probable que altres lectors, després de la lectura d’aquest relat, també hi trobin referències.

Som al 1847. Els vaixells d’emigrants irlandesos arriben al Canadà i l’horror pren protagonisme. Una altra vegada, la nostra heroïna és una dona, Nora. És una dona sàvia que té com a referència la seva àvia. La vida la converteix en infermera i aviat demostra unes habilitats que sobrepassen qualsevol formació. Esdevé un element imprescindible per ‘fer front’ al caos que l’envolta. Se’n surt, comença una altra etapa de la seva intensa vida d'emigrant, té valor i coratge per tirar endavant. A Irlanda ho va perdre tot i, un cop al Nou Món, ‘perd’ els dos germans que l’acompanyaven, dos nois de 12 i 17 anys, però ella treu forces d’allà on no n’hi ha i mira cap a l'horitzó.

És una traducció impecable. Al llarg de la lectura, ens aturam davant la perfecció d’una frase, l’encert del mot sempre just.

El nostre reconeixement i la nostra fidelitat, des d'ara mateix, a Andrea Barret. Una vegada més, una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE

'La fiebre negra'

Andrea Barret

Nórdica

Traducció de Magdalena Palmer

316 pàg.

19,50 €

stats