Com saber si el teu fill consumeix drogues

El Govern reactiva el pla nacional contra la drogodependència amb l’objectiu d’aturar l’augment de consum de substàncies tòxiques entre adolescents i joves  

DOLORS ESPIN
DOLORS ESPIN Especialista en trastorns de conducta i drogodependència

No existeix un patró matemàtic per saber, a simple vista, si un jove o adolescent pren drogues. Especialment quan tot just comença a fer-ho. Amb el temps, però, els efectes de cada substància es van evidenciant i resulta més senzill identificar si es consumeix.

Els experts assenyalen un seguit d’indicadors que cal atendre per identificar un possible flirteig o hàbit per part dels nois o noies. Diversos d’aquests indicis o conductes són propis de l’edat, i per tant no necessàriament signifiquen que el menor consumeixi. Però si alguns d’aquests indicadors es donen alhora és important seguir de més a prop què fan els vostres fills.

Quins són aquests indicadors?
–Davallada del rendiment escolar
–Absentisme escolar
–Canvia radicalment de grup d’amistats
–Comença a absentar-se de casa molt sovint, en horaris poc habituals
–Canvis en el caràcter, mostrant-se més agressiu o aïllant-se
–Si quan es vol parlar amb ell o ella de temes relacionats amb drogues s’enfada molt
–Si mostra canvis en l’alimentació (menja molt més o molt menys) o en els hàbits del son (dorm molt més o molt menys)
–Si noteu canvis d’humor bruscs
–Si us assabenteu que té amistats que consumeixen
–Si comencen a desaparèixer objectes de valor o diners de casa
–Si noteu símptomes físics, com per exemple pupil·les dilatades, ulls vermells i empetitits, congestió nasal continuada, lentitud en la parla i en els moviments o, tot el contrari, està molt irritable o neguitós.

Cal tenir en compte que es tracta només d’indicadors perquè pares i mares puguin estar alerta. Si les sospites es fan cada cop més evidents, la millor manera de sortir de dubtes és practicar un test d’orina i demanar ajuda al metge que el coneix. No obstant, abans d’emprendre aquest camí, i amb l’objectiu de no malmetre la relació de confiança entre pares i fills, el millor és optar pel diàleg i l’afecte i buscar la solució.