El filòsof

Amb el Xavier Antich som amics des que tenim ús de raó. Formem part de la mateixa colla urgellenca, una peculiar construcció social (“we, band of brothers”). Hem crescut junts, les hem vistes de tots colors. Hem fet teatre junts, hem anat a concerts, hem viscut aventures memorables. Ens hem fet grans. Cada cop que li ha passat alguna cosa bona he estat dels primers a saber-ho (i viceversa!). Fa unes setmanes ens va enviar a tots un correu: ens avisava que publicava un llibre, un recull d’articles dominicals apareguts al germà gran de l’'Ara' andorrà. Es titula 'La voluntat de comprendre', i està editat per Arcàdia, com s’han d’editar els llibres: amb un gust exquisit per la paraula, per la tipografia, per la caixa del text, per les xifres elzevirianes, per la coberta suggerent. És una petita obra d’art bibliòfila, a catorze euros. De diumenge en diumenge, els articles del Xavier ens obligaven a reflexionar. A fer-ho amb calma, a deixar de banda la temptació de l’estirabot fàcil, el comentari suat, la reacció visceral, la piulada esquelètica. Però aplegats en forma de llibre, recuperats dels llimbs del paper premsa, vistos i llegits tots junts formen un corpus contundent, un formidable producte del pensament contemporani, on l’aproximació humanística, fonamentada sobre un increïble coixí de lectures perfectament destil·lades, modela -afina- la teva percepció del món. No ets el mateix després de llegir-lo: sens dubte ets millor. La pregunta és si podrem esperar a tenir un altre volum en un termini raonable o ens haurem de conformar a les píndoles setmanals. En el fons, ens hauria de ser igual: el Xavier és el nostre filòsof, i la seva veu imprescindible ressona amb força a l’àgora.