OPINIÓ

El flamenc és cultura mallorquina

Fa uns dies el sindicat Unió Obrera Balear (UOB), en què destaquen, diria, fervorosos independentistes, va fer arribar a les redaccions dels mitjans i agències d’informació mallorquins una nota de premsa en la qual reclamava quelcom de sentit comú: que el Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears inclogui els balls populars illencs en la seva oferta curricular. Sembla, segons explica la central sindical, que els balls populars i la música tradicional autòctona només es donen dins una assignatura amb el nom –terrible– de ‘Folklore’, que té una hora setmanal dins els estudis professionals. Fins aquí, tot el suport per augmentar i dignificar fins on calgui la presència de la matèria musical que té a veure amb la cultura nacional històrica del país on s’imparteix. Deu ser allò normal a un conservatori d’Holanda, de Portugal o del Japó.

Ara bé, on em grinyola l’argumentari és a la part del comunicat dels amics de la UOB en què explícitament es compara la mancança de la matèria en qüestió amb el fet que es doni Dansa Espanyola –entès com a flamenc– en dues assignatures i unes deu hores setmanals. Amb el fet que, cito textualment, “l’oferta reglada d’aquests estudis comporta també, per exemple, la contractació de 'cantaores' com a especialistes per acompanyar els 'bailaores' i 'bailaoras'” i amb el fet que el comunicat fineixi, també cito textualment, dient: “Ens demanam com s’ho prendrien a Màlaga o Sevilla, si els seus conservatoris oferissin deu hores setmanals de jotes i mateixes i només uns minuts de flamenc. Exigim que l’ensenyament reglat potenciï al màxim els nostres balls, músiques i tradicions, que són una riquesa cultural que només nosaltres podem aportar al món, mentre que el flamenc ja disposa de la maquinària de l’estat espanyol per a la seva difusió”.

Atacar, encara que sigui parcialment, la cultura espanyola, castellanoandalusa, que és a l’arrel de molts ciutadans d’aquest país insular –com ho són centenars d’altres cultures del món que han arribat a les Illes Balears per enriquir-les els darrers anys– no crec que sigui positiu. No crec que sigui intel·ligent. No crec, honestament, que sigui decent. I ho diu algú que té claríssim quina ha estat la situació d’opressió a la qual l’Estat Espanyol ha sotmès el nostre poble durant 300 anys, que sap que el monolingüisme castellanoespanyol i l’autisme lingüístic de molts conciutadans que vivien i viuen entre nosaltres ens ha fet molt de mal, que sap que el supremacisme és la llavor del nacionalisme agressiu que ha vertebrat el Regne d’Espanya fins avui. Però nosaltres, un ‘nosaltres’ tan ample com és possible, no podem ser com ells. Ja va essent hora que alguns sobiranistes mallorquins ho entenguin.

Personalment estimo les catalaníssimes veus, expressades en el castellà i en el català dels barris i les ciutats que, com a palmesà a Catalunya, m’he fet meves, de cantautors com Mayte Martín, Miguel Poveda, Maria Arnal o Sílvia Pérez Cruz. La seva sensibilitat i la seva ànima em connecten, des de la nostra singularitat, amb les classes populars de tots els pobles d’Espanya.

No s’ha arribat a on s’ha arribat, aquest divendres republicà que recordarem per sempre, amb estratègies i maneres d’altres temps. A la República Catalana s’editaran més llibres en castellà que a Madrid o a Buenos Aires. Es donarà, òbviament, a la llengua catalana la projecció internacional que mai ha tingut. I això, tot això, serà fantàstic. Malgrat que pesi a alguns. Allò clar és que amb estratègies i maneres que fan estremir de plaer els adversaris del poble mallorquí no avançarem mai. Perquè saben –ells i tothom– que insinuar que allò normal és eliminar la Dansa Espanyola del Conservatori és una estratègia perdedora i que, al 2017, a Mallorca, no té sentit. L’Estat possiblement ha perdut l’oportunitat –que d’altra banda l’esquerra federalista espanyola mai s’ha cregut– que a Màlaga s’ensenyin jotes i mateixes. O que es coneguin Llompart o Estellés. És el seu problema. Ells s’ho perden. Jo vull que a la Palma mestissa del futur, capital de la República Mallorquina que somio, sorgeixin grans 'cantaoras' i 'cantaores' que, amb les nostres glosadores i glosadors, configurin una cultura lliure i diversa que ens faci sentir orgullosos del que som. De qui som. D’on venim. És tan difícil de comprendre?

Etiquetes