Foli 15

Fa anys, mentre treballava en la coordinació d’una monografia sobre Santa Maria d’Urgell, vaig tenir el privilegi de poder tenir a les mans el manuscrit dels Comentaris a l’apocalipsi, de Beat de Llèbana, que forma part del fons de la biblioteca capitular d’Urgell des del segle XI. El monjo Beat va ser un dels més ferotges enemics del bisbe Fèlix d’Urgell, ideòleg de l’heterodòxia cristològica que proclamava que Jesucrist home era fill adoptiu —i no natural— de Déu. En aquell temps, a les darreries del segle VIII, aquestes qüestions tenien molta transcendència. Tanta, que el monjo Beat va escriure que el nostre bisbe era «un testicle de l’anticrist». Amb aquestos precedents, sobta que a la catedral d’Urgell tinguessin el manuscrit (i més encara si tenim en compte que, a desgrat de concilis i condemnes, van considerar Fèlix com a sant fins al segle XVIII). Però és la joia de la col·lecció, i té fins i tot la seva novel·leta negra, perquè les peripècies que va passar quan el van robar l’any noranta-sis són de traca, des del moment en què els lladres el van amagar en un forat vora el túnel del Cadí —embolicat en una bossa d’escombraries— fins als sòrdids detalls de la seva atzarosa recuperació, a València. Ara l’han restaurat i, sens dubte, farà més goig del que feia. Falta encara el foli 15, que els lladres van tallar amb un cúter per a ensenyar-lo, com a prova de vida. El foli no ha aparegut. Fa la seva vida, a part del volum. Algun dia, esperem, tornarà a la llum. Mentrestant, el còdex mutilat és el recordatori de l’estranya relació que establim amb el passat i els seus vestigis: entre la cobdícia, la curiositat i el desinterès.