La foto

Quin significat té la foto buscada per Rosa Ferrer el dia de l'enganxada de cartells amb els Liberals? No fa ni tan sols un mes que la ministra havia declarat que no estaria en la primera línia de la campanya

Cap dels 18 candidats que van enganxar els cartells diumenge passat en el tret de sortida oficial de la campanya electoral comunal va ser protagonista. La foto de portada del dia de l'enganxada de cartells va ser per a la ministra del Govern de DA Rosa Ferrer donant explícitament suport a la candidatura dels Liberals a Andorra la Vella. És un signe més que reafirma la teoria que aquestes eleccions comunals tenen regust a nacionals. Una constatació que és més evident en unes parròquies que en altres, cert, però a la capital més que enlloc.

La imatge va agafar de sorpresa a més d'un despistat, perquè no feia ni tan sols un mes que Rosa Ferrer havia declarat a la premsa que no estaria en primera línia de campanya. Sigui dit de pas: com si fos necessari estar a primera línia per buscar vots, quan on realment es capten és fent escales, 'espardenyant' i teclejant números de telèfon.

Quin significat té aquesta foto, buscada per Ferrer? Un nou avís a navegants, és a dir, a Martí, que no es rendeix? O potser ja ho dóna tot per perdut i tan li fa mentre va esperant el dia després de les eleccions? O podria ser una demanda/pressió dels Liberals perquè, veient com manté la cadira ministerial, li reclamen que es mulli més del que pensava fer després del pacte subscrit, a veure si així fan trontollar l'executiu? O totes tres coses, i més, alhora?

A l'espera que algun dia algú esbrini la resposta -o respostes, perquè la realitat sempre és complexa i calidoscòpica- l'argumentació pública de Rosa Ferrer per estar present a l'enganxada de cartells dels Liberals va ser "ajudar els companys que em van ajudar a mi a ser cònsol". Aquesta frase no fa altra cosa que reafirmar-me en el que vaig dir al llarg de múltiples debats i tertúlies quan fa 4 anys analitzàvem els resultats electorals que van portar Ferrer de nou al consolat per un estret marge de vots. I és que el vot a Rosa Ferrer el 2011 no va ser ideològic -ideològic d'esquerres, vull dir- contràriament al que opinaven la resta de companys. O no només ideològic.

Espero que em disculpeu l'autocitació, entre altres coses perquè és evident que no hi ha veritat absoluta, com tampoc un sol argument definitori del vot en unes eleccions comunals, i més quan parlem de l'evolució política d'una persona com Rosa Ferrer. Però ja em perdonareu que no continuï, perquè a partir d'aquí hauria de començar un altre article, llarg, molt llarg.