El funeral de Príncep Benlloch

Al barri ha caigut com una gerra d’aigua freda que un dels pocs punts d’activitat que hi queda, la benzinera de l’Estela, tanca

Hi ha barris a la capital que miren el futur amb incertesa. Amb la resignació de saber que ja no tornaran a ser, com tantes altres coses, el que van ser. Sovint es parla de Santa Coloma, Ciutat de Valls, Terravella o Prada Ramon, i en comptades ocasions ens recordem de Príncep Benlloch. Un carrer que fa anys que cau a poc a poc.

Ni soc urbanista ni expert en barris, però com a ciutadà percebo que alguna cosa no es va planificar bé arran de la reforma que s’hi va fer a final dels anys 90. El soterrament del cablejat de telèfon i electricitat, la modernització del clavegueram i altres serveis, o el condicionament de les voreres era del tot necessari però alguna cosa va fallar. Casualitat o no, des d’aquella actuació Príncep Benlloch ha anat enrere.

La iniciativa privada fa tímids intents de reactivar la zona amb botigues i establiments que malauradament tanquen poc després d’obrir-se. Davant la davallada del preu dels lloguers, alguns propietaris opten per convertir locals en pàrquings privats. Tot i ser una artèria cabdal en la comunicació del centre amb el sud de la parròquia -uneix el Comú amb l’avinguda Santa Coloma-, Príncep Benlloch no prospera.

Als locals tancats s’hi afegeix la incivilitat dels qui ho deixen tot empastifat quan treuen a passejar el gos o els qui llencen les escombraries a peu de carrer. Una imatge penosa que es repeteix dia si dia també. Façanes brutes, racons convertits en magatzems a l’aire lliure i fins i tot un hotel cremat completen una trista postal que encara no s’ha acabat de compondre. I és que al barri ha caigut com una gerra d’aigua freda que un dels pocs punts d’activitat que hi queda, la benzinera de l’Estela, tanca.