Publicitat
Publicitat

Les galteres del Pauet

Els grups de WhatsApp de mares i pares de l'escola són una font d'informació però també poden arribar a provocar estralls

Poesia no ets tu, encara que Gustavo Adolfo Becquer afirmés el contrari. Poesia també ho poden ser els grups de WhatsApp de mares i pares de les escoles. Veure que hi has estat afegit fa més por que l’extracte de la targeta de crèdit després de Nadal. Perquè han arribat però només per quedar-se sinó també per provocar estralls.

Seguiràs el comunicat mèdic diari de l’evolució de les galteres d’en Pauet acompanyat de trenta-cinc “que es millori" i comprovaràs que posar-te d’acord pel regal de fi de curs de la mestra de la classe de les girafes és més difícil que obtenir informació sobre el projecte del ràfting a Sant Julià de Lòria. Cal saber el que és aixecar-te al matí i trobar-te amb centenars de missatges discutint sobre si els alumnes s’han de disfressar de pollets o de peixets per la rua de Carnaval, i que vuitanta siguin de la mare de la Laia dient que la seva filla és vegana i que es disfrassen tots de ‘Els Fruittis’, o posa una denúncia al ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i una queixa al raonador del ciutadà. Tot el dia patint per si arriba un missatge informant que el professor de matemàtiques s'ha posat malalt, perquè potser els hi col·loquen el conserge o la secretària de substitut i els explica que un polígon és un home amb moltes dones.

I la cosa s’agreuja amb el pas dels anys, amb els viatges de final de curs i amb preguntes de l’estil “algú sap on són avui?,” “quin temps fa’”, “s’hauran dutxat?" -perquè li tenen més por a l’aigua que Sergio Ramos a quedar-se tancat en una biblioteca-, “que han menjat?”, “heu parlat amb ells?”, i també amb el gradual augment d’activitats escolars i extraescolars. “Li poso per educació física sabatilles de pronador o de supinador?”, “aquest vespre té física quàntica o curs de guitarra CCC?” i tot tipus de temes perquè som aquests pares i mares porucs, que ens preocupem per tot i als quals ens costa tant assumir que els seus fills i filles són cada dia menys nens i més adults.

Que difícil és, en un món ple de perills, deixar-los anar de la mà i esperar que tot el que els hi hem dit, tot el que els hem inculcat, hagi anat calant en ells. Abans els fills heretaven el negoci dels pares, ara només hereten deutes. Per això, la millor herència que els hi pots deixar és l'educació. La de casa i la de l'escola, en prosa i en poesia, en WhatsApp al col·legi i en FaceTime a la universitat.

Tot és soportable, tot passa, fins i tot els grups  de WhatsApp de pares i mares de l'escola dels fills. Paciència, calma i tranquil·litat. Que els pares i mares som forts però no tant com un gratacels de Tòquio, capaç de continuar dret malgrat els terratrèmols o els grups de WhatsApp i la seva immediatesa.

Queden molt lluny els temps d'assossec decimonònic en què Elizabeth Bennet enviava cartes a Fitzwilliam Darcy a 'Orgull i prejuici' de Jane Austen. L'espera a la finestra, la boira, el genet amb un sobre lacrat, el camí perdent-se a la montanya i les nits consumint espelmes al ritme de la incertesa. Apagem el mòbil a veure si en comptes d'un 'emoji' o del menú del dia de l'escola ens arriba una carta des de Longbourn signada Lizzy Bennet.

Etiquetes