Potser és perquè som un somiatruites, que pos l’esperança a creure que veig un petit canvi en els serveis d’inspecció i control del món laboral. Ahir sabérem d’empresaris detinguts a Mallorca per pura explotació de xòfers d’autocar, embulls comptables i frau a la seguretat vial. Però és que en menys d’un any hem conegut, només a l’Arxipèlag, multes per contractacions fraudulentes a hoteleria i detenció i empresonament d’empresaris i tancament de locals de restauració on l’explotació laboral convivia amb l’assetjament sexual, la doble comptabilitat i la insalubritat alimentària. A tot això, i no de manera tangencial, precisament, s’hi ha d’afegir la lluita oberta contra la corrupció en la policia local de Palma, que destapà connivències amb empresaris de restauració, als quals se’ls prevenia de les possibles inspeccions. Sabíem de notícies com aquestes, però sempre eren nord enllà. La inspecció és la consciència de la col·lectivitat quan falla la individual. I falla, ves si falla. Ha fallat la d’alguns empresaris, però, també, la d’uns treballadors descreguts en les institucions que, en teoria, eren allà per protegir-los. Què ha canviat perquè siguin aquests mateixos treballadors els que denuncien l’explotació i el frau? Amb tota probabilitat, la percepció que ara és possible una inspecció sense avisos previs, que no queda, en el millor dels casos, en un avís paternal entre col·legues. Queda molt de camí per recorre. A diari sabem de contractacions que freguen l’esclavitud i que, a més d’arrelar en la competència deslleial, manlleven recursos a l’estat del benestar. Cal denunciar-les pel bé de tots.
