Opinió 06/06/2017

El garrot vil

La polèmica acompanya sempre la seva exposició ja sigui a Barcelona, Galícia o Andorra, però calia posar-lo a la planta baixa del Govern?

i
Bru Noya
2 min

M’encanta el tema del garrot vil a la planta baixa del Govern. Ja començava a estar cansat de tan relat i de tanta postveritat. I d’esperar que aparegui un polític que doni solució als meus grans temes vitals. Com el que m’haig de posar per anar a un casament de migdia, o com netejar la vitroceràmica que ha aparegut amb unes ratllades que semblen les línies de Nazca. Hauré de confiar amb el majordom de la tele o el Don Limpio, que són uns clàssics gairebé com el garrot vil. Allà on va sempre hi ha polèmica.

Aquest mateix instrument andorrà ja va aparèixer en una exposició titulada ‘Les presons de Franco’ que es va fer l’any 2004 al museu d’Història de Catalunya. Dos anys abans en unes vacances a Galícia, en vaig veure un a la fundació Camilo José Cela, en el marc d’una mostra dedicada al llibre ‘La família de Pascual Duarte’. La guia explicava que era l’utilitzat en l’execució de Salvador Puig Antich.

Posteriorment, la pressió dels seus familiars i d’alguns polítics com Joan Saura va fer que la vídua de Cela, Maria Castaño, ordenés la seva retirada. Ara no se sap on és aquest garrot vil, si és que era el de Puig Antich, perquè posteriorment la Universitat Camilo José Cela en va exhibir un, al costat d’una cadira elèctrica i d’un sarcòfag de tortura, que procedia de l’Audiència de Valladolid. Fins on arriba la meva memòria i Google en tinc constància de l’existència d’un altre al museu d’Antropologia Forense de la Complutense de Madrid.

La seva exposició cada cop aixeca polseguera, tot i que sovint els que es queixen no tenen cap inconvenient en anar al cinema a veure pel·lícules de l’estil ‘Saw’, a visitar un museu amb instruments de tortura, a passejar-se per mercats medievals que exhibeixen el casc trenca cranis, la cadira de claus o el bressol de Judes i que es queden embadalits contemplant aquella mena de caixa de rates que és l’antiga presó que hi ha entre el comú d’Andorra la Vella i l’església de Sant Esteve.

Deia la ministra de Cultura, Olga Gelabert, que "l’objectiu és que l’espai [la planta baixa del Govern] aculli cada mes un element important de la història del país". D’acord, però no és el millor lloc per posar-hi un garrot vil, al costat de l’aparell on s’agafen els números per poder fer un tràmit, i amb la sensació que el Govern ens vol escanyar. Hi ha altres indrets més adequats, com un ‘escape room’ o un túnel del terror d’alguna festa major, o es podria aprofitar alguna exposició com el Land Art.

De tota manera, un comença aquesta setmana de quatre dies feiners sabent que els més llestos i preparats també s’equivoquen. Asseguren els experts que és el factor humà. I si els de Pricewaterhouse Coopers (‘House water watch Cooper, segons el líder de Podem, Pablo Iglesias) es van confondre de sobre a la darrera cerimònia dels Oscar, se’ls perdona l’errada als del Govern. Per alguna cosa és el dels millors. Tot i que últimament estan una mica garrotats.

stats