Fes el primer petó als 12. O als 13. Si és als 14, digues que fa dos anys que vas fer el teu primer petó. Als 15, beu fins a engatar-te a qualsevol revetlla d’estiu. Experimenta la inigualable sensació de sentir-te uns segons més a prop del coma etílic. Perd la virginitat abans de començar el Batxillerat. No facis amoïnar els pares: sigues bona nena. No facis amoïnar els pares: sigues una adolescent típica, convencional, de manual. Surt de festa fins tard, escapa’t per la finestra, respon malament, lleva’t del llit cada dia amb el convenciment que el món no només és una merda, sinó que està en contra teva. Als 17, viu amb alegria el procés de transició de la passivitat envers el present a l’angoixa pel futur. Aprova la Selectivitat. Substitueix el descontrol pautat i la fingida indiferència juvenils per la incertesa de l’etapa adulta. I atenua la incertesa adherint-te al camí escollit per la majoria: no tothom pot estar equivocat. Si perceps que el camí escollit per la majoria no acaba de ser convincent, no diguis res: equivoca’t amb la resta, que els pecats i els errors originals tenen molt mala fama. Ves a estudiar a Barcelona, que cal sortir de l’illa per obrir la ment. Comparteix pis o estigues a una residència. Estudia una carrera, la que sigui, però que sigui una carrera i que la imparteixin a Barcelona. Si en pots escollir una que no existeixi a Mallorca, molt millor: així justifiques allò que ningú et demanarà que justifiquis, perquè és el que tot pare voldria per als seus fills i, per tant, el que tot fill voldria per als seus pares. Ves d’Erasmus almenys una vegada, on sigui: Florència pot ser una destinació molt adient per a un futur dentista; Londres no és cap mala opció per a una estudiant de Filologia Francesa. Procura destacar una mica, però sense destacar gaire. No siguis massa atractiva, que no et prendran seriosament. No siguis massa poc afavorida, que vivim en una societat on la imatge ho és tot. Treu bones notes, que la carrera és cara i els pares s’han hipotecat per tu. Però gaudeix de la vida d’estudiant, que només es tenen 20 anys una vegada. A l’estiu, torna a l’illa. Neda, queda amb els amics de l’escola i de l’institut. No et cansis de dir en veu alta que ja trobaves a faltar ‘sa roqueta’. Demostra un entusiasme desfermat davant una bossa de quelitas, un plat de pa amb sobrassada o un gelat de Can Joan de s’Aigo. No treballis: has estat estudiant tot l’any i ara toca gaudir. Fes-te un calendari de revetlles. No aportis diners a casa: ja en guanyaràs quan tinguis una feina a l’alçada de la teva formació. Fes pràctiques no remunerades. Coneix algú especial. Gaudeix del fet de tenir parella, però sense comprometre’t massa: ets jove i has de viure moltes coses, encara. Reivindica’t com una dona lliure, independent i feminista, i deixa clar que ho ets al Twitter: amb alguns retuits esporàdics i encertats ja va bé. Dona suport a causes socials i polítiques i penja fotos dels teus viatges, llibres o esmorzars a les xarxes socials. No posis cara de foto: no hi ha res més ridícul que voler jugar a semblar una model. Exorcitza qualsevol temptativa de frivolitat acompanyant les fotos de frases profundes o d’estrofes de cançons. Inventa’t hashtags. Digues que cada cop estàs més cansada de la superficialitat de les xarxes socials. Oficialitza la teva relació sentimental a Instagram. Anuncia el final dels teus estudis a Facebook. Torna a Mallorca. O no tornis a Mallorca: és molt millor fer un màster, que esdevé imprescindible amb tot això del pla Bolonya. Decideix què fas amb la teva relació de Barcelona. Fes feines de merda durant un any o dos. Dissimula la decepció davant els pares: assegura’ls que ben aviat podràs independitzar-te, quan et concedeixin un ascens a l’empresa. No els diguis que fa una setmana que van acomiadar quatre persones. No els expliquis que t’han obligat a firmar un contracte de becària. Treu-te el carnet de conduir. Fingeix que no t’ha sabut greu que el pare, quan li has demanat diners per comprar un cotxe, t’hagi retret l’esforç que ja van fer per pagar-te els estudis. Renova l’abonament de l’autobús. Recupera així com puguis la dignitat. Revisa les imatges de l’Erasmus, d’aquella escapada de cap de setmana, de les festes de Gràcia. Recorda que, segons Instagram, la teva vida és estimulant. Tingues una nova parella als 25. Troba la manera de sortir a sopar, viatjar i llogar un pis diminut amb el vostre sou de mitja jornada. Apropa’t als 26, als 27. Comença a estabilitzar-te laboralment als 28. Desestabilitza’t sentimentalment als 29. Comença a plantejar-te si voldràs tenir fills, si podràs mantenir fills. Viu amb por la crisi dels 30, però sense passar-te: al cap i a la fi, els 30 són els nous 18. I cada nit, en anar a dormir, no oblidis que formes part de la generació que ho ha tingut tot; de la generació que ha pogut fer allò que els seus pares no van poder fer; de la generació més lliure. I tingues dolços somnis.
