Va ser fa una setmana? Ni ho sé. Això de la immediatesa i l’actualitat no és el meu fort. Però diria que no fa els quinze dies, encara. Ho va anunciar IB3. Crec que el seu director, Andreu Manresa, a les xarxes, va ser qui llançà la nova. Resultava que Josep Zaforteza Calvet, misser i empresari palmesà, figura totèmica de la dreta mallorquina, acabava de confessar davant les càmeres de la televisió illenca que era qui estava darrere l’arxifamosa polèmica de Pep Gonella, a les planes del 'Diario de Mallorca', l’estiu de 1972. La història és coneguda: aquelles calendes, les pàgines del diari, que en aquell moment dirigia Antonio Alemany, visqueren una forta discussió pública, amb cartes creuades, entorn del model de llengua. S’hi enfrontaren algú que s’amagava darrere el nom Pep Gonella –personatge del folklore popular de la nostra illa– i tot un seguit de personalitats intel·lectuals, entre les quals destacava Francesc de Borja Moll. D’aquella polèmica en sortí el terme ‘gonella’, així com ‘gonellisme’, per definir el moviment secessionista lingüístic , antimallorquí, anticientífic i catalanòfob que afirmava que la llengua pròpia de les Balears i les Pitiüses no era la mateixa que la de Gandia o de Lleida.
Ara ja sabem qui era, idò, en Pep Gonella. I no era un pagès analfabet. Zaforteza Calvet, que aviat serà nonagenari, ha revelat quelcom que està bé que sigui de domini públic. És d’agrair. Hi ha qui havia apuntat Antonio Alemany o l’editor Luis Ripoll, però era ell qui escrivia les missives que volgueren desestabilitzar un procés de redreçament lingüístic que encara no era ni incipient. No és, Zaforteza Calvet, un ciutadà anònim: exdegà del Col·legi d’Advocats de Balears; expresident del Consell d’Administració de Sa Nostra; expropietari del 'Diario de Mallorca'; exsenador de la UCD; defensor –el seu bufet– de molts càrrecs i dirigents del Partit Popular en els seus processos judicials; fundador i president de la Fundació Jaume III, nascuda el 2013, en ple bauzanisme, per ajudar la tasca de l’Executiu contra la llengua pròpia del país. Ha estat un home poderós, a casa nostra, Zaforteza Calvet. Deia, en una entrevista recent, que dels seus 24 nets, de 8 a 24 anys, cap parla en català. I se n’estranyava.
Pot resultar anecdòtic. O no. En la vella tradició mallorquina –no sé si tan estesa a les altres illes germanes– de suavitzar, de reblanir, de descongestionar els conflictes i els xocs, hi ha qui ha recordat aquests dies que Zaforteza, tècnicament, mai va qüestionar de forma exacta la unitat de la llengua catalana. Que no n’hi havia per a tant. Fins i tot Xesc Moll, un dels fills de l’eminent filòleg, afirmava, segons IB3, que considerava l’instigador de la polèmica que va atacar fortament el seu pare com “un amic”.
Saben els Déus que som persona obertíssima, empàtica i lliurepensadora. No tenc cap dubte que el senyor de Palma que era darrere el pseudònim pugui ser un personatge entranyable. A mi, que sí que som descendent de la gent de “la pagesia” –a qui deia defensar el polemista sortit de l’armari–, em fascina la seva classe, que no és, ni ganes, la meva. Però no fotem. Zaforteza Calvet ni el que representa han estat amics de valors que per a mi són determinants. Avui, que sabem qui era Pep Gonella, bo és recordar un Josep Maria Llompart cridant per la unitat de la llengua a les manifestacions per l’autonomia i les llibertats de finals dels setanta; un Gabriel Oliver, 'Majoral', algaidí com mon pare, que aconseguí l’oficialitat del català, llengua pròpia de les Illes, a la redacció del primer Estatut com a diputat del PSM al Consell General Interinsular; els mestres d’escola mallorquinistes i progressistes, digníssims, autèntics herois de la Mallorca que més estim, que han fet realitat somnis que no eren més que somnis en un país devastat. Però també que el gonellisme, en les seves diferents vessants, dels neonazis de CEDADE o del falangista Jaime Martorell a entitats i fenòmens suposadament més 'lights' com l’Associació Cultural Mossèn Alcover, la revista 'TOC-TOC' o la Fundació Jaume III, ha estat, encara que 'freak' i gens arrelat a la societat de les nostres Illes, un moviment retrògrad, detestable, repugnant. El gonellisme ha estat i és autoodi i catalanofòbia. El gonellisme ha estat i és racisme antimallorquí, antimenorquí, antieivissenc i antiformenterer. Ha volgut destruir la cohesió del nostre poble. I no ho oblidam. Perdonar, no sé si hem de perdonar res. Però no oblidam.
