La grandesa d’un petit país

La història fa gran Andorra

En un país muntanyenc, la força de la transmissió del patrimoni oral té un pes increïble. Per regla general, en aquest patrimoni oral s’ha d’incloure els usos i costums sense oblidar les lleis no escrites que fan part de les tradicions arrelades a un territori.
 
Com existir, resistir, durar i perdurar en el temps? Tot i que aquesta pregunta queda encara pendant avui dia, aquesta interrogació se la van posar els andorrans al segle XVIII. El Manual Digest d’Antoni Fiter Rossell (1748) i el Politar d’Antoni Puig (1763) són dos textos de referències en terme d’organització política però també en els usos i costums de les valls d’Andorra.
 
La redacció d’aquests dos manuscrits va ser considerada com una necessitat per aclarir la situació en què es trobava Andorra, en una època especialment difícil a causa de les guerres pels dos estats veïns. El segle XVIII va estar particularment marcat per les guerres de successió. Millor dit, davant les amenaces de ser annexionat per França i Espanya, el territori andorrà havia de diferenciar-se i destacar-se per si sol.
 
Quinze anys més tard, Antoni Puig reorganitzarà i comentarà el Manual Digest per convertir-lo en una eina més eficaç contra les ambicions dels Borbons. Si les valls d’Andorra volien continuar existint, s’havien de poder transmetre i oficialitzar les normes que governaven el territori de manera escrita. En aquesta òptica, aquests llibres formen part de la memòria del poble aportant per escrit els seus usos i costums sense oblidar la història. Són uns exemples concrets de com posicionar-se en un moment de la història on es necessitava més que mai uns textos escrits. En breu, l’escrit contribueix a delimitar el camp del dret consuetudinari pel desig d’unificació.
 
De la mateixa manera, la transmissió de les lleis escrites i no escrites representa la conservació de la memòria del poble, del territori i més particularment del país per tal de transmetre la història a les noves generacions. Per il·lustrar-ho, la Casa és el vincle directe de transmissió des de temps immemorials. S’ha de fer esment que Andorra està vinculada a la permanència dels usos i costums en la vida quotidiana i més enllà en política. 
 
Referent als temps de crisi, la transmissió de la història es veu imprescindible a fi de cohesionar, d’unir i d’instaurar un vincle existent concret entre totes les persones : “tu i jo compartim la mateixa història”.
 
En conseqüència, la iniciativa de les càpsules d’història en temps de confinament (i de post-confinament) del Centre d’Estudis Històrics i Polítics des de l’Institut d’Estudis Andorrans n’és un bon exemple, de com superar una crisi amb la difusió de la història, una història comuna. Al llarg de les setmanes, descobrim o tornem a descobrir la història. Una història que fa gran Andorra.