L’hegemonia és clara

Fa la sensació que el PS no té massa més apostes guanyadores que no siguin Rosa Gili

Les eleccions comunals ens han deixat un panorama polític bastant similar al que ja teníem. D’entrada, la coalició governant ha estat avalada a les urnes, amb una hegemonia clara de Demòcrates i els seus socis tant en l’àmbit comunal com al Consell General. També s’ha constatat que les forces dites progressistes no són capaces de forjar una alternativa real a la majoria hegemònica. Fa la sensació que el PS no té massa més apostes guanyadores que no siguin Rosa Gili, cosa que, per una banda, és positiu –el fet de tenir un líder transversal que sigui capaç de guanyar eleccions, siguin quines siguin–, però, per l’altra, és negatiu, perquè sembla que no tinguis alternativa i, sobretot, sembla que darrere no hi hagi un projecte polític que per si sol sigui capaç de seduir l’electorat.

Una altra de les dades significatives que ens deixa la nit electoral és la baixa participació, un fet que no és cap sorpresa, perquè ja fa anys que és la tònica dominant, però no deixa de ser important remarcar-ho perquè el fenomen, lluny de recular, cada vegada avança més. A més, cal destacar la participació d’Andorra la Vella –la capital i la més poblada–, que no ha estat capaç ni d’atraure a les urnes a la meitat dels electors. Fins i tot la Massana, on no hi havia ‘partit’, ha convocat més gent al comú. Les interpretacions poden ser diverses. Per exemple, que la victòria de Marsol es percebés com a clara i això fes que més d’un ja ni sortís de casa, almenys per això, fins que l’alternativa no tingués l’atractiu que alguns haurien desitjat. A banda d’això, tampoc ajuda el contingut de la campanya electoral. Molts actes en què dos o tres polítics caminen pel carrer sense ningú al costat i diuen als mitjans allò que tenien preparat, no sembla la política comunicativa més atractiva per als  ciutadans, que més aviat deuen canviar de canal o de portal web quan veuen això.

La conclusió, doncs, és que l'executiu podrà continuar governant plàcidament, amb l’aval de les urnes, i la coalició estarà més forta que mai, almenys de moment, i que la direcció dels comuns continuarà més o menys amb la mateixa línia que ja teníem. Menció especial mereix Enric Dolsa, Agrupament Encampadà i Desperta Laurèdia. Al primer no li hagués anat malament una mica més de prudència i humilitat, i els dos segons han aconseguit obrir una escletxa electoral per on semblava que no n’hi havia, i això sempre és motiu de felicitació. Veurem si té continuïtat.