Opinió 30/03/2017

Una hora menys

Soc incapaç de copsar els beneficis d’aquesta tocada de nassos periòdica. De vegades em pregunto si els països que ho fem no ho seguim fent per inèrcia

i
Eva Arasa
2 min

La matinada de dissabte a diumenge ens van prendre una hora i encara no m’hi he acabat d’adaptar. Sens dubte, aquesta mesura suposadament d’estalvi energètic ha tingut més impacte en les nostres vides que l’anomenada Hora del Planeta, que també va tenir lloc la setmana passada. Així i tot, l’Hora del Planeta és una acció tan clara i elemental -apagar tots els llums i aparells elèctrics durant seixanta minuts- que l’entenc molt millor. És a dir, a més de prendre consciència sobre el consum exagerat mitjançant aquesta iniciativa, puc comprendre sense massa dificultats la relació causa-efecte entre abaixar els interruptors i reduir el consum. El canvi horari, en canvi, reconec que se m’escapa.

Ho he sentit tota la vida, almenys des que tinc consciència, que dos cops l’any avancem o retardem els rellotges -ara, per sort, l’hora es canvia sola en la majoria d’aparells d’ús quotidià. Que ajustant-se a les hores de sol s’estalvia tant consum d’electricitat. I tants diners, és clar. La lògica és també diàfana, si no fos perquè ni ens despertem a l’alba ni anem a dormir quan es pon el sol. Jo, què voleu que us digui, fins la setmana passada em llevava i no calia que encengués el llum per dutxar-me perquè, quan ho feia, ja era de dia. No pretenc elevar a categoria l’experiència personal, ni molt menys. Simplement soc incapaç de copsar els beneficis d’aquesta tocada de nassos periòdica. De vegades em pregunto si els països que ho fem no ho seguim fent per inèrcia. Farem confiança en els que en saben més, però potser que algun dia ens ho expliquessin millor.

stats