La il·lusió

Coincidint amb la festiva proposta del ràfting a Sant Julià, hem pogut llegir aquesta delícia de titular: "Amb prou aigua, els tècnics creuen que el Valira és un bon riu per fer-hi ràfting". Com que ja tinc una edat, he admirat al llarg de la meva vida molts altres titulars optimistes, benintencionats, farcits de triomfalisme i encarregats de propagar una visió positiva i amable del món, però diria que aquest és el millor de tots, amb escreix. Sobretot perquè l'artifici lògic i retòric que ens proposa és extrapolable a un nombre infinit de casuístiques, i té, a més, el seu origen en el cèlebre teorema anònim que diu que "si la meva àvia tingués rodes, seria una bicicleta", combinat amb aquell altre que diu: "S'accepta pop com a animal de companyia". Així no hi ha límits a les possibilitats, que són infinites. "Amb prous diners, els tècnics creuen que el Villaró podria ser un bon candidat a ser milionari". "Amb prou neu, els tècnics creuen que la temporada d'esquí es podria allargar fins al juliol". "Amb prou col·lecció, el museu Carmen Thyssen seria com l'Ermitage". "Si hi ha prou costa, un casino i una família reial amb glamur i princeses sexis, els tècnics diuen que Andorra podria ser com Mònaco". El Valira no és el Noguera Pallaresa, certament, ni per cabal ni per paisatge. Però si tanquem els ulls molt fort molt fort i fem un exercici d'imaginació tot prodigi és possible. Sobretot, que la realitat no ens espatlli la il·lusió.