4 intermitents
És una qüestió d’educació, de respecte i de convivència. No som els amos dels carrers, i hi ha unes normes que no ens dóna la gana respectar
Els 4 intermitents ens atorguen poders especials. És com si pel fet de posar-los estiguéssim perdonats de tots els pecats viaris que cometem cada dia. No importa on aparquem, si és una plaça reservada, per a motos, una parada de bus... allà plantem el cotxe i posem els quatre intermitents. I ens quedem tan amples. I no, no estem perdonats per posar els quatre intermitents, no ens enganyem.
Aquesta setmana he arribat tard a la feina dos dies per culpa dels 4 intermitents d’altres. Autobusos que no passen per llocs on hi ha un cotxe aturat, conductor del qual es creu exempt de culpa perquè ens avisa que no hi és amb els quatre intermitents. Xiulades i més xiulades i ni el mínim gest de penediment del propietari, que a sobre, encara s’enfronta a la resta de conductors que patim el seu passotisme. Cinc minuts aturats dins el cotxe, arribant tard a la feina per culpa del seu aparcament magistral, això sí, amb quatre intermitents, i encara l senyor treu el cotxe com qui perdona la vida als demés.
És una qüestió d’educació, de respecte i de convivència. De viure en comunitat. No som els amos dels carrers, i hi ha unes normes que no ens dóna la gana respectar. És com el que aparca ocupant dos places. O pitjor, el que t’aparca al costat, ben ajustadet a la teva porta, que fins i tot el gira el retrovisor (els que encara no el tenim que s’arreplega automàticament) quan el pàrquing està buit i podria haver triat qualsevol altra plaça, però no, vol estar al teu costat per alguna raó oculta.
Encara hi ha una espècie superior. El que aparca amb quatre intermitents al mig de la calçada. No s’aparta una mica o deixa el cotxe lleugerament pujat a la vorera. No, no, el deixa al mig del carril, sense fer cap esforç per intentar no molestar, es baixa tranquil·lament del cotxe, mira al seu voltant i se sent satisfet de la seva proesa. El colofó final el posa aquell ésser suprem que ni tan sols posa els quatre intermitents. És tan professional de la “quatreintermitència” que fins i tot es pot permetre el luxe de deixar el cotxe al bell mig de la calçada sense cap repercussió. La seva gesta és que a més mai el multen.
