BOTA FOC

I l’Església? On sempre

Que l’Església demani presó per a un grup de joves que reclamava l’ampliació dels drets de les dones sembla una broma macabra

PENEDIMENT La coherència de l’Església catòlica és irrefutable. Sempre ha estat al costat dels opressors. I allà continua. La hipocresia dels representants de la institució no té límits. El bisbe Taltavull demana a les feministes encausades que mostrin penediment per haver entrat en una parròquia cridant a favor de l’avortament. Pecat. La petició tindria un sentit ètic si no fos perquè qui la formula pertany a la jerarquia d’una organització còmplice amb la brutal represssió de la Guerra Civil, per exemple, o d’altres crims que no recordarem aquí perquè al cap i a la fi també hem rebut una educació cristiana –tot marca.

No he sentit mai un prelat de Mallorca, ni de cap altre lloc, demanar perdó en nom d’aquells que, des dels altars, atiaven l’odi contra els qui no pensaven com ells.

Que l’Església demani presó per a un grup de joves que reclamava l’ampliació dels drets de les dones sembla una broma macabra. És cert que hi ha altres maneres més cíviques de protestar, però també de reaccionar davant la protesta. A les imatges que han transcendit del dia dels fets, he vist més violència en els presumptes ofesos que en els assaltants del temple. Sembla que l’educació cristiana no arriba a tots de la mateixa manera.

SÁNCHEZ I ARMENGOL Mai no votaria Pedro Sánchez, però els enemics li atorguen una dignitat que durant anys m’ha costat detectar. El PSOE de Felipe González i Susana Díaz és el mateix que vol mantenir aforaments o que es nega a parlar de qualsevol cosa que s’assembli a una regeneració democràtica; un PSOE ranci en les maneres i conservador en el fons. No és que Sánchez sigui d’esquerres –fa només uns mesos presumia d’haver pactat amb Ciutadans, per exemple–, però la seva principal aliada sí que ho és. Armengol (excepte quan parla de turisme) exhibeix obertament la bandera de progressisme –en consonància amb la majoria de la militància arreu de l’Estat– i, a més, està infinitament més preparada que el seu líder; tant, que podria ocupar-ne el tron. Només la seva condició de perifèrica la inhabilita per optar a la planta noble de Ferraz, però fins i tot això és reversible en un partit que no sap què serà d’aquí a dues setmanes... o si hi serà.

MÉS Jo puc encaixar totes les invectives que facin falta dels corifeus de MÉS, però estaria bé que algun d’ells pensi per a què serveix que Biel Barceló sigui vicepresident si ni tan sols es planteja canviar el model econòmic que ens ha convertit en una de les societats més desiguals d’Europa.

UN CONCERT Avishai Cohen Trio ens regala el concert de l’any. No faré una crítica musical que no sabria ni per on començar –em torn a remetre a allò que ha escrit Mendiola–, però em permetreu que faci meva l’expressió de Julia Roberts a 'Pretty Woman' després d’assistir a l’òpera: em vaig compixar damunt del gust. Una exquisidesa que encetà una Fira B! de luxe –teatre, dansa i concerts a rompre– i que coincideix amb l’inici d’un altre feliç esdeveniment: la Fira de Teatre de Manacor. Brilla la cultura en la terra dels fenicis.