La llei de la selva

Les coses estan sortint de mare i ja no són només estranyes. Tant que fins i tot les nenes i nens de la sèrie ‘Stranger Things’ van cancel·lar la presentació de la nova temporada al Festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges perquè els seus pares consideraven que ‘la situació de Catalunya’ és perillosa per a ells. Uns infants que són víctimes d’experiments secrets, que desapareixen, que tenen una telequinètica a la colla, que viuen assetjats per malèfiques forces sobrenaturals i que se’n van a universos paral·lels però que poden quedar traumatitzats, si posessin el televisor en el seu hotel de Sitges, i veiessin Soraya Sáenz de Santamaria, que vocalitza com si fos una nina d’ ‘Anabelle 2’, o Xavier García Albiol gesticulant, dissabte passat a ‘Preguntes freqüents’, com la Vanessa (Lloll Bertran) d'‘El Joc del segle’.

Hi ha assumptes que necessiten més hores de psicoanalista que Woody Allen perquè la realitat sempre supera la ficció i fins i tot la d'‘Stranger Things’. Així un minorista de venda per Internet comercialitza, per 60 dòlars (uns 50 euros), una disfressa sexi d’Once, el personatge que protagonitza Millie Bobby Brown que va començar a la sèrie amb 11 anys i que ara en té 13. Ideal per una de les víctimes del productor Harvey Weinstein que demanava favors sexuals a canvi de treballs en pel·lícules. Després dels testimonis d’actrius poc conegudes han sortit a la llum els d’Angelina Jolie i Gwyneth Paltrow. I en aquest moment quan tothom es demana quantes dones més hi haurà com elles, el que realment ens ha de preocupar és saber quants Harvey Weinstein hi ha hagut, hi ha i hi haurà. En el teatre, a la moda, a la política i en altres professions.

Sort que la justícia en altres països i en llocs com Califòrnia no és com la de l’Estat espanyol que ha arribat a absoldre del delicte d’abusos sexuals el cap d’una empresa que va acusar la seva empleada d’haver-lo provocat pel fet de vestir una faldilla molt curta o el cap de departament d’uns grans magatzems que va ser denunciat per dues treballadores a qui anomenava ‘chochitos’, i a les quals feia recomanacions com aquesta: “Aquest any si és possible estigues més bona”. El jutjat va donar per provat que hi havia ‘falta de respecte i consideració’ però va absoldre l’home dels delictes d’abús i d’assetjament sexual per falta de consistència de les proves.

És aquesta mateixa justícia, totalment depenent del poder executiu del Partit Popular, la que ha engarjolat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. El Festival de Sitges ha acabat. El terror, però, continua.