Un llibre dels Pirineus

L'autor defineix Escaldes com “un llogaret menut amb algunes cases elegants”

Llegir Kurt Tucholsky no deixa indiferent i si a sobre del que escriu -o millor dit, va escriure- és del teu país, encara menys. Tucholsky (Berlín 1890-Goteborg 1935) va viatjar durant dos mesos del 1925 a banda i banda dels Pirineus i d’aquest recorregut en va sorgir ‘Un llibre dels Pirineus’ publicat el 1927 i que, gràcies a l’Editorial Afers, el tenim traduït al català des del desembre de 2017. Una joia de llibre que té un capítol dedicat a la República d’Andorra. Són set pàgines, les que escriu sobre el pas pel nostre país, on es posa de manifest el seu enginy, humor i ironia que, dit sigui de pas, es constaten en tot el llibre. Perquè el periodista i escriptor de la República de Weimar per si alguna cosa es distingia, a part del seu compromís amb la democràcia (davant l’auge del nacionalsocialisme) i del seu posicionament polític esquerranós, era pels seus assajos i crítiques literàries que el feien temut i respectat alhora.

Com es pot comprovar a ‘Un llibre dels Pirineus’, la seva escriptura és directa. I com a mostra la descripció d’Andorra la Vella i d’Escaldes -la primera amb “cases d’un marró grisós, de construcció primitiva, amb pedres sense enlluir, nues”, i la segona com “un llogaret menut amb algunes cases elegants; s’hi notava un tímid intent de fer passar allò per un balneari, però probablement ells mateixos se n’avergonyien una mica”-, o la descoberta del garrot vil a Casa de la Vall i els vestits dels consellers generals, definint-los com “uns camperols testarruts que han conservat la seua imposant independència fins avui dia” però afinant tot seguit que la caixa on hi havia dipositats els barrets dels consellers posava “Columbia, USA”. No cal descriure la ironia que ve a continuació, vostès mateixos la podran comprovar quan el llegeixin. Segueix el relat per la Mosquera, Meritxell i Soldeu, on s’atura a dinar, a estirar-se a l’herba després de l’àpat -amb anècdota d’euca i porcs inclosos- i un record per a Isabelle Sandy.

I el darrer tram del capítol andorrà amb una gran descripció del moment que ascendeix al port d’Envalira: comença de nit a caminar i va pujant mentre es fa de dia. I un final que no deixa indiferent. Comprovin-ho vostès mateixos.

Etiquetes