Opinió 02/02/2016

El mai i la candelera

Les tradicions agafen més protagonisme en un hivern atípic marcat per la manca de precipitacions i les temperatures suaus

i
Bru Noya
2 min

Els homes del temps estan més superats que Rossy de Palma presentant els premis Gaudí perquè el pronòstic és tan previsible com el fitxatge de Pep Guardiola pel Manchester City. Així que, aquest hivern, per donar una mica més de morbo a la meteorologia m’he convertit en seguidor dels mètodes tradicionals, fins al punt que està sent una cosa més addictiva que el Häagen-Dazs de macadàmia.

Per començar em vaig comprar el ‘Calendari dels pagesos’ amb tota la informació de llunacions, eclipsis, visibilitat de planetes, fires i mercats. He estat ben atent a la cerimònia del mai de Canillo. El darrer dia de gener es crema un arbre per escalfar-se del fred i, depenent del temps que dura aquesta acció i de si queda completament socarrat o no, s’estableix si les baixes temperatures i l’hivern continuaran per molt temps. El veredicte va ser d’una estació suau i que el fred s’ha acabat. Vaig seguir amb la candelera. Si riu l’hivern es viu però si plora és fora. I va riure.

Em falta la marmota Phil per poder desempatar. Mentre, el frare del temps amb el seu punter i la seva caputxeta va ben perdut i sembla un linier en un partit de futbol perquè el pobre home, en 120 anys d’existència, no havia conegut una manca tan gran de precipitacions. Per tant, el calendari de la ceba de Santa Pau a la Garrotxa i la prova de Santa Llúcia ja havien augurat un hivern sec. I ara que torna el paper pintat, ‘Expedient X’ i la cotilla, és lògic que també es posin de moda aquestes tècniques casolanes.

Poden arribar a ser tan efectives com el Meteosat, el radar meteorològic i la NASA i tenen l’avantatge que no els poden criticar i escridassar si s’equivoquen. Als homes del temps sí. Entre la falta de neu a les estacions d’esquí, la de pluges i una previsió monòtona i avorrida estan tan pressionats que aviat els començaran a mesurar en isòbares.

stats