La maleta
S’ha d’haver jugat al Tetris i recórrer a altres argúcies per aconseguir que l’equipatge que s’ha de facturar per embarcar a l’avió no superi el pes
Prova superada. Maleta tancada i pesada: 23 quilos. Just el màxim permès perquè pugui pujar a l’avió sense pagar cap suplement. Tota una proesa tenint en compte que hi ha, entre d’altres, anoracs i roba d’abric amb les seves llargues etiquetes, llibres, i el set de telecomunicacions de la senyoreta Pepis. El mèrit és d’haver jugat moltes partides al Tetris però sobretot d’unes bosses de plàstic comprades al basar xinès del poble. S’hi posa la roba a dins, es tanca, s’introdueix el tub de l’aspirador per un orifici i amb l’aire que s’hi extreu s’envasa al buit.
Això, com diria l’escriptora francesa Delphine de Vigan, “està basat en fets reals” però si un marcià m’hagués vist agenollat fent aquesta operació hauria desistir d’envair la terra i els de Tabarnia m’haurien nomenat cap de premsa. En canvi, amb la idea de col·locar els embotits dins de les mànigues, perquè no posessin pegues en el control de duanes, m’hauria fitxat la NASA com a enginyer al cap. A més, no em va caler cridar cap lluitador de sumo perquè s’assegués al damunt de la maleta i m’ajudés a tancar-la. Tampoc vaig necessitar dos xerpes per portar-la, però al cotxe, camí de l’aeroport, em sentia tan neguitós com Tom Cruise al seient al darrere a ‘Eyes Wide Shut’ tot esperant el moment de facturar l’equipatge. A sobre em va tocar un mostrador amb una mena de senyoreta Rottenmeyer o d’Inés Arrimadas, absolutament escarafallosa i amb cara de pomes agres.
La bàscula, com la prova del cotó, no enganya: 23 quilos. Però la dona vinga insistir que per què no hi posava algun cadenat. Tot perquè a l’arribar a destinació i per obrir-la, amb la combinació de números, hagués de fer més càlculs que Russell Crowe a ‘Una ment meravellosa’. Tan preocupar-se per la seguretat de la maleta i la va enviar a l’altra punta del món al costat contrari d’on havia d’anar.
Sense equipatge, el primer que vaig fer en arribar a l’hotel va ser posar la televisió. Estic enganxat a la sèrie ‘The Crown’. Avui Wallis Simpson i Eduard estan eufòrics i es fan un petó apassionant. I això que ells van perdre una corona. Jo només una maleta.
