“...Durant les darreres dècades, la vida de milers d’illencs ha girat al voltant dels interessos del turisme i d’uns pocs que se n’han enriquit. Aquesta conjuntura es veu ara agreujada per la brutal crisi que pateix el model econòmic i que perjudica encara més la bona gent treballadora de la nostra terra”. La idea, modesta i preclara al mateix temps, d’una veritat poc qüestionable, no surt de la ment de cap polític, ni de la introducció de cap programa electoral. És la segona reflexió que recull el manifest ‘26-J: per una candidatura illenca i popular’.
En quatre paràgrafs, l’escrit aporta més llum que tots els mítings d’una precampanya electoral.
Fora del renou de possibles coalicions i del mercadeig de candidats, en els marges de la política oficial, un grup d’activistes il·lustres i representants de la societat civil han firmat un document que vol ser un punt de partida; la base d’un debat seriós sobre què és allò que hem de reclamar a Madrid a partir de l’axioma que “l’estat espanyol sotmet les Illes Balears a una situació d’espoli i marginació des de fa segles”.
Mentre Podem i MÉS negocien una eventual llista electoral en base a quotes i amb recels recíprocs , hi ha gent ‘de país’ que intenta projectar una mirada més llarga sobre la bastida de conceptes fàcils, i a l’hora demolidors: “els illencs hem estat incapaços de reafirmar-nos com a poble i de denunciar aquesta situació. Més enllà de la mar es decideix sobre el dret a avortar, sobre les prospeccions petrolíferes, sobre com han de ser els contractes laborals o sobre quina ha de ser la llengua que parlam. Per això, pensam que la societat illenca ha de tenir una veu allà on se’ns nega exercir amb sobirania la nostra governança. Però no una veu testimonial, a remolc de les dinàmiques estatals. Ens manca una veu per mirar-nos al mirall, saber què som i què volem. Volem un futur; al costat de qui vulgui llibertat, justícia social, sostenibilitat mediambiental i igualtat entre homes i dones”.
Margalida Ramis (GOB), Tomeu Martí (Grup Blanquerna), Cristòfol Soler (Assemblea Sobiranista de Mallorca), membres d’ateneus, assemblees populars i fins i tot qualque militant de MÉS han rubricat un manifest de preceptes “sobirans més que sobiranistes” dissenyat per intentar reconduir les converses de les formacions progressistes més enllà del PSIB “de manera que, superant les sigles, ningú se senti exclòs”; per mirar d’impulsar “una marca nova, horitzontal, en què tothom pugui sentir-se còmode i en la qual el programa i la llista puguin ser elaborats mitjançant un procés obert i participatiu... un instrument de i per a les classes populars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”.
Si Podem es creu de veritat allò de la ‘nova política’ hauria de tenir en compte el que diu el document, succint i impecable. No debades està subscrit per ‘la gent’, aquesta gent que constitueix ‘el poble’: aquell que els d’Iglesias troben que ha de decidir les coses. Gent que duu massa anys de lluita i compromís perquè ara sigui ignorada quan es decideix a parlar de present i de futur.
