Opinió 15/03/2017

La maniobra

N’hi ha que es pensen que el seu temps és més valuós que els dels seus companys de retenció i avancen pel carril lliure com si els treballadors de COEX haguessin pintat el seu nom al paviment

i
Albert Villaró
1 min

Si remenen una mica pel diari, podran veure un vídeo de les càmeres de mobilitat on es veu com un vehicle intenta fugir de la cua de sortida, diumenge a la tarda, travessa la línia contínua, intenta girar ocupant els dos carrils del sentit contrari i una mica més i fa que un cotxe que puja es fumi una sobirana castanya. Res que no puguem veure mil vegades, en modalitats diverses però amb un denominador comú: quan fan cua, alguns espècimens d’‘homo sapiens sapiens’, pares i mares de família exemplars, bons i puntuals contribuents i ciutadans sense màcula, es transformen en criatures de comportaments erràtics i capriciosos. Potser la situació fa que s’activi un gen no identificat, o es segrega una hormona o un receptor neuronal ‘ad hoc’. Però algun dia la ciència ens ho haurà d’explicar. N’hi ha que es pensen que el seu temps és més valuós que els dels seus companys de retenció i avancen pel carril lliure com si els treballadors de COEX haguessin pintat el seu nom al paviment. Quan, indefectiblement, s’han d’incorporar a la fila dels justos, posen l’intermitent, claven el morro i ara passo jo per la gràcia de les meves gònades hipertrofiades. Què fer, com deia Lenin? La filosofia zen ens ajuda a passar el tràngol. Concentrar-se i no sentir, concentrar-se i no sentir, com deia la Mafalda quan havia de menjar-se la sopa. Això o la llei de la selva.

stats